Les 5 del divendres

1. Descriu amb tres paraules un dia normal de la teva vida.
La nena (això compta com una sola paraula), música, ordenador
2. Qué és el primer que fas al despertar-te i l'últim abans de dormir-te?
El primer, pensar si em puc quedar cinc minuts més al lit, l'últim, pagar la ràdio, tot i que algunes vegades es queda encesa tota la nit :P
3. Com és el teu esmorzar? Eys dels que esmorza en forma, o vas menjat durant el matí?
Dels que van menjant durant el matí. Quan em desperto només em vé de gust aigua, amb gas o sense, res d'esmorzar. Després a mig matí esmorzo un entrepà i una coca-cola.
4. Quantes hores té el teu dia? Les hores que no estàs dormit?
El meu dia té 24 hores, em sembla que com el de tots. però no les aprofito totes. Sóc de les persones que necessiten dormir cada dia, si no, no tiro. I per mi dormir vol dir dormir un mínim d'unes sis hores, a poder ser vuit. Res d'un parell d'hores i prou. Si no, estic molr borde i no m'en entero de res :) Així que aprofitables, els meus dies d'entre setmana tenen enter 16 i 18 hores. i els de cap de setmana entre 14 i 18. No acostumo a dormir migdiada.
5. Descriu un dia perfecte.
Per mi hi ha diferents tipus de dia perfecte. Des de el dia que no tens res a fer i el passea a casa fent el gos, fins al dia que surts de casa al matí i no pares de fer coses que t'agraden fins a acabar agotada.

Discriminació, positiva?

Feia temps que tenia la intenció d'escriure sobre la discriminació positiva, i ahir al llegir al blog de The Ant un article sobre el masclisme en algunes dones he decidit fer-ho.
Primer de tot vull dir que no crec que hi hagi un masclisme pitjor que un altre. No crec que el masclisme de les dones sigui pitjor que el dels homes. És el mateix masclisme, és igual de quin gènere provingui. El que sobta més que vingui d'una dona que d'un home. Però pitjor? Per mi, pitjor no.
Però he vingut a parlar del meu llibre... vull dir de la discriminació positiva, de la que estic totalment en contra. No crec en homes ni en dones, crec en persones. Per mi son són millors els homes que les dones, ni les dones que els homes. Hi ha persones i persones, persones bones i persones dolentes, persones llestes i persones tontes, persones fortes i persones dèbils... I per mi la doscriminació positiva no és res més que discriminació cap a les persones.
Per exemple, en les promocions de Mossos d'Esquadra, suposo que als altres cossos policials també, hi ha d'haver x dones i y homes. Però per què? No seria millor que hi haguessin z persones? Les probes físiques són diferents pels homes i les dones, perquè sembla que poques dones arriben als talls dels homes. I jo em pregunto: aixó vols dir que, per exemple, en una persecució amb un criminal, el criminal si el persegueix una dona correrà menys? O quan arribi a un tope pararà perquè el persegueix una dona? No, se suposa que la dona que ha arribat al cos està preparada de sobres per una persecució, un forceig, una baralla o el que sigui. Llavors, si els mínims que es demanen a les dones són vàlids pels agents del cos, per`què als homes se'ls demanen màxims superiors? És que donem per suposat que la dona ha d'estar per sota de l'home?
Evidentment per entrar a un cos policial s'ha d'estar preparat físicament, però no és l'únic que es demana. També s'ha d'estar molt preparat psiquica i psicològicament. Els que fan les proves als futurs agents haurien d'escollir els millors valorant totes les proves, però tallant a tots pel mateix raser, només així t'assegures tenir els millors, independentment de si són homes o dones.
Pot ser que en una promoció de 700 entrin 650 homes i 50 dones, els 700 millors i a la prózima 650 dones i 50 homes, altra vegada els millors.
No m'agrada que per ser dona em demanin menys que a un home, si després farem la mateixa feina. Per mi és discriminació. Es pot positivar la discriminació? :)

Al final m'han atrapat!

Si, per molt que he intentat amagar-me, passar inadvertida, dissimular, i tot el que pot fer una persona per no ser vista, finalment els virus m'han atrapat! Ahir abans de sopar ja em vaig notar una punxada al colll que em va donar males vibracions, i és que sempre m'agafen pel mateix costat. I així va ser, al cap d'una estona ja em va començar a molestar el coll.
Els meus engostipats sempre són iguals, em fa mal el coll i em quedo algun dia sense veu. Deu ser el meu punt dèbil.
Aquesta vegada em penso que salvaré la veu, perquè no sembla que tingui la intenció d'abandonar-me, per tant la meva família i companys no disfrutaran d'un o dos dies sense haver de soportar els meus discursos i ordres :)
Sort que la meva mare em prepara aigua de llimona amb melperquè em passi ràpid :)

Les 5 del divendres, cada setmana una mica més tard

1. Per tu... quina és la diferència entre consum i consumisme?
Per mi consum és comprar el que necessitem. Consumisme és comprar coses que encara que els hi donem us són prescindibles.
2. Fins quin punt t'unflueixen "les modes" a l'hora de comprar alguna cosa?
Depén de la moda. Hi ha modes que em poden agradar i si he de comprar alguna cosa la compro que segueixi aquesta moda, que també és més fàcil de trobar. Però si la moda no m'agrada, no compraré algo només perquè està de moda.
3. No gastes més... perquè no pots o perquè no vols?
Aquesta és molt fàcil! Perquè no puc :D
4. T'en penedeixes sovint de comprar alguna cosa que dies després et sembla inútil?
Poques vegades. Sobretot quan he comprat alguna xorrada. Pel que fa la roba, gairebé mai m'en penedeixo de comprar res del que compro.
5. Si fas servir "marques"... per què ho fas?
Moltes vegades per la qualitat que et donen. Però no és comprar marques perquè si, per exemple, mai més compraré roba Reebok perquè tot el que he tingut m'ha donat mal resultat, exceptuant un jersei. Però hi ha moltes coses que no són "de marca! que també donen bons resultats. No em limito a comprar coses de marques conegudes.

Neveres amb rodes

He tornat després d'alguns dies offline i amb algun tema per comentar. Començaré pels autobusos per anar a veure el Barça.
Bé, el diumenge vaig anar a veure el Barça, com sempre, amb l'autobus de la penya barcelonista, que t'aparca al costat del camp i quan acaba el partit et recull i et torna a casa. T'estalvies buscar pàrquing, haver de caminat fins al camp...
I quan era a l'autobus em va venir una pregunta al cap, que fins a dia d'avui no ha marxat: per què sempre et mors de fred a l'autobus d'anar a veure el Barça??
Sempre has d'acabar tocant tots els botons que hi ha a sobre de cada seient, perquè és per on surt l'aire congelant. A part d'encendre el llumet amb que et deixes la vista si mai pretenss llegir, i que surti encara més aire congelant del que ja sortia, no s'aconsegueix res més. Bé, si, la deseperació de la mig persona mig gelat que hi ha sota les reixetes.
I a l'autobus del diumenge vaig descobrir un sortidor nou d'aire impossible d'intentar apagar perquè no té botons! Bé, al menys diuen que la mort per congelació és una mort feliç :)

P.S: A l'usuari amb IP 65.54.164.135, que casualment no sóc jo: la contrasenya que vas demanar del meu blog versió kaastellana, va arribar ahir al meu correu :S

Au revoire!

Els meus pares s'en van amb els seus amics de minivacances, i jo també m'en vaig, encara que jo de vacances res.
Aquesta tarda i demà em toca fer de kangaroo (m'agrada aquesta paraula) de la nena i el diumenge al matí iré a la Trobada Nacionalista i a la tarda a veure el Barça, que es despedeix en Luis Enrique i el dilluns, com tots els dilluns el tinc ocupat.
Així que aquest cap de setmana igual apareixo per aquí o igual no :P Per si no apareixo que us vagi molt bé!! Si apareixo ja comentaré alguna coseta :)

P.S: Encara que no he vist la peli, he fet el test. No sé perquè imaginava que em tocaria el peix pallasso :)


What Finding Nemo Character are You?
brought to you by Quizilla

My favourite places

Us passa que hi ha llocs als que us agrada anar però alhora us provoquen una sensació estranya? A mi em passa amb un lloc de la meva ciutat. Aprofitant que avui no plovia (per fi!) he anat amb la meva neboda a fer unes fotos per la cadena de fotos de la caja tonta, perquè aquest lloc havia de sortir a les meves. És un lloc que m'agrada molt anar-hi i ensenyar-lo a la gent de fora, però a la vegada, quan hi sóc m'invaeix una sensació d'intranquilitat i vull marxar aviat. Sobretot si, com avui, quan hi vaig comença a amagar-se el Sol.
Potser és la sensació de petitesa que sento quan sóc allà, que fa sentir-me malament. No ho sé, el lloc en qüestió em provoca admitració i respecte per la natura. És com quan em sento a veure el mar :)

Let's me history

Acabo de veure el concert de la HIStory World Tour de Seul. Cada vegada que veig aquestes imatges em porten records. Records del dia que vaig tenir la sort de ser allà.
Em provoca emoció cada vegada que ho recordo.
Em recordo a mi amb 16 anys sola entre 45.000 persones. Si, sola. Em vaig separar de tots els que m'acompanyaven, i penso que vaig fer bé.
- Mission control? What's my destination for today?
- Your destination is Zaragoza, Spain.
- Open the last doors. Let's me history.
De copr ens van pujar als 45.000 a una muntanya russa, que ens va portar per un recorregut a través de la història de la humanitat, i la d'en Michael a la vegada. Recordo la meva emoció d'aquells moments. Era, senzillament, feliç.
Va començar l'espectacle amb en Michael sortint de la nau en que havíem passejat per la història cantant "Scream" Durant les 2 hores i 20 minuts que va durar l'espectacle vaig cantar, saltar... És veritat que estava sola entre mig de gent que no coneixia de res, però no necessitava a ningú. Tampoc volia compartir aquells moments amb ningú.
Abans de començar tenia por de no poder controlar les emccions. Havia vist treure a tanta gent d'altres concerts. Nenes, però tambñe homes ben crescuts. Però no va passar res d'això. No m'ho podia permetre. No em podia permetre perdre aquell bon lloc que m'havia buscat, ni pedre'm ni un minut de l'espectacle.
Quan va acabar vaig anar cap on havíem quedat. Pel camí em vaig trobar la meva germana, la seva amiga i el meu cunyat. I ja més tard els meus pares. Diuen que jo estava com extasiada. Em deien:
- T'ha agradat?
- Si.
- Estàs bé?
- Si.
- T'hem comprat moltes coses.
- Si.
Fins passada una mitja hora que vaug dir:
- Mama, he vist en Michael Jackson.
I el meu pare em va dir que tornaríem a veure'l sempre que actués a prop de casa, passant a considerar París i Roma ciutats properes a casa.
Pot semblar-vos una tonteria, però m'encantaria poder tornar a veure en Michael sobre un escenari, cantant i ballant.
Tornaré a veure'l. Keep the faith :)

Imatges per no dormir

Aquest migdia estava davant el PC, amb la tele encesa, però sense fer-li gaire cas, doncs ja s'havia acaba en Shin Chan, i es veu que he escoltat que sortirien unes imatges molt dures, i el meu sobconscient, que de vegades sembla inconscient, m'ha fet girar el caparró. I el que he vist ja us ho podeu imaginar. Uns irqquís tallant el cap a un occidental. I com cridava pobre!
La veritat és que m'ha impresionait molt. Igual més del que m'hagués impresionat si hagués sabut el que anava a veure. Tampoc he sabut de quina nacionalitat era l'home que acabaven de degollar. Després he sabut que nord-americà. I que voleu que us digui. El fet quie fos nord-americà no m'ha alleujat gens.
A mi els americans, i qui em coneix ho sap, normalment em cauen simpàtics. Em semblen uns nens grossos, de vegades mooolt grossos, però en el fons nens. Hi ha moilt estúpids als USA, molt Bush deixat anar, però a quin lloc no n'hi ha? Si fins i tot hi ha algun català estúpid ;) :P Estic convençuda de que realment molta gent americana pensava que els seus soldats a l'Irak es comportaven com germanetes de la caritat i per això els deu haver traumatitzat veure imatges dels seus homenets torturant iraquís, igual que els ha traumatitzat veure aquest compatriota de pell blanca morir per res. Igual els nens americans s'estan fent grans. I potser serveixi perquè vegin que en una guerra perdem tots. Tan de bó aixóò els desperti i vegin que el mètode que tant agrada al seu prsi no és vàlid per anar per aquest món. Se'ls hi està trencant el seu món de somni.
El dilluns a classe de política internacional ens van dir que el millor que li podia passar al món a curt termini é sque en Bush no torni a guanyar les eleccions, i ja seria collonut si en Bush les perdés i en Kerry tingués alguna idea de com acabar amb això.
En fi, que m'han impresionat molt aquestes imatges, que em van impresionar molt les imatges de gen saltant al buit des de les torres bessones i que no he vist les imatges dels marines torturant iraquís, però segur que m'haurien impresionat igual.
M'en vaig a veure el concert que m'acabo de descarregar, que al menys veuré alguna cosa que m'agrada :)

My Immaculate Collection de cd's

Us donaré un consell, amics i amigues: no deixeu cap cd que us intressi tenir a ningú, exceptuant alguns casos.
Us dic això ara que m'acabo de redescarregar la Immaculate Collection de la Madonna. Redescarregar, si. Ja el vaig descarregar fa temps però vaig comentre l'error de deixar el cd a una persona que, ilusa de mi, pensava que me'l tornaria. Després de gairebé dos anys d'intents fracassays perquè em sigui retornat he optat per redescarregar-lo.
I no és que aquesta persona no em vulgii retornar la meva propietat en forma de cd, si no que senzillament ni s'en recorda de portar-me'l ni jo d'agafar-lo quan vaig a casa seva.
Així, els casos a qui si que els hi pots deixar els cd's són... els teus veïns. Perquè al menys vius a prop i pots anar-los a recollir quan vulguis, o encara millor, cridar i que te'ls tornin.
Jo és que sempre he estat més de gravar cd's que deixar-los. Prefereixo gravar alguns cd's a algú que deixar-los i que se'ls emportin. Només el meu tiet Jordi té la meva confiança absoluta, perquè segurament els cd's estan igual o millor amb ell que amb mi.
A part, tinc una selecció d'incunables que són toooots els meus cd's d'en Michael Jackson que no es mouen dels meus dominis. Pobrets, igual tindrien por o es sentirien sols!

Nota de l'autora: Pot substituir-se la paraula cd per dvd si es creu convenient.

Primer aniversari

Ja fa un any que va néixer la nena més guapa del món mundial i l'univers universal: la meva nèboda. Per molts anys!!
Avui fa un any i li regalaré un nino que és un burro. Volia regalar-n'hi un d'en Mickey Mouse que és el seu nino preferit, però sortia del pressupost, així que ho deixem per quan tingui més euros. Cada vegada vaig deixant més coses per quan tingui més euros... Si segueixo així em sembla que mai tindré euros! :D
El primer regal que li han fet ha estat el del tito Valentín, i quines idees! Li ha regalat un periquito! Concretament una periquita. Pobreta està en una gàbia petitíssima i sembla espantada. A veure si demà quan li comprem una gàbia gran s'anima una mica. Y sobretot a partir de demà passat, quan ja porti un parell de dies a casa començarem a obrir-li la porta perquè s'acostumi a entrar i sortir quan vulgui. A veure si aconseguim que sigui sociable com el dels meus cosins que a vegades enlloc d'un periquito sembla un gos :)

Les 5 del divendres el diumenge

1. Un luxe del que no puguis prescindir?
Doncs ultimament depenc bastant del mòbil. Alguna cosa més personal, qualsevol reproductor de música.
2. Alguna cosa que mai falta al tu armari?
Bona colonia, una camisa blanca i una altra de negra.
3. L'SMS o missatge més sorprenent que has rebut?
Més d'un.Tots de la mateixa persona. Una persona realment curiosa...
4. Què és el més difícil que has fet?
Buf, quina pregunta! Potser escollir un camí que sabia que em podia portar problemes amb gent que m'mportava.
5. Com et deescriuries a tu mateix?
Normalment em descric com l'ordre dins el caos.

La banda sonora de la teva vida

Llegint el blog de l'Sparrow he trobat un test curiós, que tracta de posar cançons a uns moments concrets que ells proposen.
Doncs bé, per celebrar aquesta tarda m'he comprat l'edició especial de "Thriller que han tret pel 20è aniversari de l'anoversari del vídeo de la cançó que dóna nom a l'àlbum (Piper tenies raó ;) ) posaré totes les cançons del gran MICHAEL JACKSON, ok?

Per començar - MAN IN THE MIRROR
Per aixecar-se - JAM
Per un dia normal - MUSIC & ME
Per la primera cita - BEN
Per enamorar-se - I JUST CAN'T STOP LOVING YOU
Per una escena d'amor - BREAK OF DAWN
Per una escena de lluita - BAD
Per una ruptura - LEAVE ME ALONE
Per reconciliar-se - DON'T WALK AWAY
Per un amor secret - ROCK WITH YOU
Per conduir - THE WAY YOU MAKE ME FEEL
Per aprendre una lliçó - KEEP THE FAITH
Per pensar - EARTH SONG
Per anar de festa - BLACK OR WHITE
Per ballar bojament - THEY DON'T CARE ABOUT US
Per penedir-se - SHE'S OUT OF MY LIFE
Per passar una nit sol - HUMAN NATURE
Per una escena de mort - WILL YOU BE THERE?
Pels crèdits finals - HISTORY

Vaja, no ha estat gens senzill! :)

Cridar com a idioma universal

DI-ME!!!, QUE QUIE-RES!!!, QUE TE PON-GO??? S'entenguin les majúscules com a crits deseperats de la gent per fer-se entendre. I és qie així es dirigeix a mi molta gwnt, sobretot a partir d'aquesta època que s'acosta l'estiu i aquestes terres en que habito s'omplen d'estrangers. I és que em veuen a mi amb les meves pintes de "made in Sweden i clar, posen el [mode parlo amb algú que no m'enten] ON.
Que em passi això quan vaig a llocs que no em coneixen, doncs vale, es pot entendre, però que em passi a casa... Si aquí ens coneixem tots ni que sigui de vista!
Doncs si amics, avui he anat al banc a cobrar un taló (cobrar, cobrar! que bé!) No és el banc on sempre vaig, però passo per davant 300 vegades al dia, a més fins fa poc i treballava una amiga meva i l'anava a veure sovint, per tant els que treballen allà em deuen tenir moooolt vista.
M'acosto a la caixa perquè em donin els meus euros i em diu la senyora simpatia:
-COBRAR???- Aixó, fort i poc a poc no fos que em perdés i no l'acabés d'entendre.
I jo em pregunto... Si aquesta senyora més simpàtica que ningú (borde com ella sola) i la resta de la gent que s'ha dirigit a mi durant aquests anys, donen per suposat que sóc estrangera, per què em parlen en castellà i crudant?? Suposant que SI sóc estrangera i NO entenc l'idioma, si criden ho agafarñe millor?? I per altra banda, i aquí ja em surt la vena nacionalista però també la pràctica. Suposant una altra vegada que SI sóc estrabgera i NO entenc l'idioma, perquè em parlen castellà i no català?? Total, no n'entenc cap dels dos, no? I bueno, si lo de cridar ho fan per facilitar-me la comprensió, siguem pràctics i cridem en català, que s'assembla bastant més al francés, l'italià i la resta d'idiomes romànics que el castellà.
Encara que això de que es pensin que no els entens també té els seus aventatges, que en un altre article us explicaré :)

Operació rescat

Aquell dia hauriem d'estar passejant per Manhattan, però com ja vaig comentar en un altre article el meu biatge a NY es va quedar en viatge a Eurodisney :P Doncs bé, ja era l'úlyim dia que l'Anna i ò passàvem a Eurodisney a l'Hotel New York, of course :D i teníem un Fatspass per l'atracció Big Thunder Mountain, on sempre hi ha cua. Un Fastpass és un tiquet que nom´´es donen a la gent que s'està en algun hotel del parc, em sembla que un mínim de dues nits. Amb aquest tiquet et reserves hora per l'altracció en qüestió i t'estalvies la cua. Doncs l'Anna i jo teníem un viatge reservat de 10 a 11, i quan anàvem cap allà vam passar per davant del Peter Pan's Flight.
No hi havia gairebé cua, i com que sempre està a reventar, vam decidir fer-hi un viatge i després anar al Big Thunder Mountain, així aprofitavem mñes el temps.
Abans de res, vull destacar que el Peter Pan's Flight és una de les atraccions per totes les edats. Puges a una especie de barca i vas "volant" pel conte. I prou.
Doncs bé, allà estàvem l'Anna i jo en una barca de 4 places totes són de 4 places) ocupant-ne només 2. Totes dues ja havíem estat a Eurodisney abans, així que l'atracció la teniem bastant vista i no esperàvem gaire d'ella, però... mai menyspreis res!
Quan estpavem a mig trajecte es va sentir: Cloc i la barca es va quedar parada. Davant teníem al terrible Capità Garfio lluitant contra en Peter Pan! Al començament no en vam fer cas, a vegades es queda l'altracció parada si puja algun minusvàlid, però al cap d'una estona ja vam veure que no era auxò, perquè d'haver-ho estat ja tornaríem a estar en marxa.
Passaven els minuts i es van començar a sentir nens plorar i gent cridar. La penya histèrica!! I l'Anna i jo ens partíem. Pels altaveus van començar a dir que si us plau ens estiguessim quiets a les barques que de seguida ens treurien. Com per sortir. La nostra barca va quedar penjada al punt més alt de l'atracció i estàvem a uns 3 metes de terra. I la gent cada vegada més histèrica, menys les dues inconscients de la barca penjada de color blau, que semblava que s'ho prenien molt en broma :P Per mi que tenen càmeres perquè al cap de poc van començar a entrar bombers i ens van preguntar si estàvem bé i si ens podíem esperar, que hi havia gent molt nerviosa i preferien treure'ls primer encara que no estiguessin tan penjats.
Ells parlant en francès i jo contestant en anglès, perquè el francès l'entenc (com per no entendre'l...)però parlant-lo sóc bastant patata, i li tinc més congiazça a l'idioma de Shakespeare. Els vaig dir que no hi havia problema, que estàvem bé, però que si podíem trucar per telèfon. Aquells moments mereixien ser retransmesos en directe!! Ens van dir que no, que no encenguessim els mòbils. Tard! Ja havíem enviat algun SMS :P
Al cao d'uns 20 minuts, quan ja no es sentia a ningú més a l'atracció van venir dos bombers, per cert molt ben plantats, a "rescatar-nos" Amb una escala d'aquelles desplegables i tot!
Lo pitjor... ens va caducar el Fastpass del Big Thunder Mountain!!! :)

Liberté, fraternité, égalité

L'altre dia vaig arribar a casa després de dinar i passar la tarda amb uns amics. Els meus pares marxaven a fer un volt i vaig anar-me'n amb ells. Al cap d'una estona de passejar ens van trobar amb uns coneguts seus i van començar a parlar. Resulta que aquest matrimoni tenen un únic fill, la novia del cual ha marxat a viure a París dos anys, amb una beca, un Erasmus o ves a saber què.
El cas és que van dir que el seu fill vol trobar feina allà, perquè vol estar amb la nòvia, cosa molt normal al meu entendre. I la dona va començar a dir que si ara les parelles no duren res, que si avui estem junts i demà ja no... Fins aquí d'acord. Jo penso que si les coses no van bé és millor deixar-ho que amargar-te tota la vida i amargar als que t'envolten, que és el que s'aconsegueix aguantant una relació que no s'aguanta. Per altra banda tampoc penso que a la primera discusió hagis d'engegar-ho tot a la merda, però si la relació no funciona és millor deixar-ho.
I Va començar a dir als meus pares que si fulanito i menguanita ho javien deixat després d'un anu de casar-se, que si tal i qual als sis mesos... Els meus pares anaven dient que si, però res més, perquè la veritat és que els meus pares no són d'aquells que es posen a tafanejar les vides dels altres per veure que poden anar explicant. Tindran els seus fallos, pero aquest precisament no.
Suposo que farta de criticar i no obtenir les respostes i/o admoracions per tot el que sap desitjades salta i diu: "Està clar que la culpa de que les parelles durin tan poc és de les noies d'ara, que quan arriben a casa despres de la feina no volen fer les feines de casa i cuidar al marit" I tan seria que ho va dir.
Miri senyora, el dia que jo decideixi compartir la meva vida amb la meva parella serà això, compartir, no posarme al servei de. M'estranya que hi hago gent que encara pensi això, que nosaltres hem de fer.nos càrrec de totes les feines de casa a més de la nostra feina. I si el noi estña sense feina i la noia no? Quan arriba a casa ha d'encarregar-se'n ella de tot? I ell que fa? Es passa el dia sense fer res perquè és "l'home!? Vinga! Al menys la meva mare va contestar el que jo pensava.
Per sort cada vegada hi ha menys gent que pensa així. La única explicació que li trobo a el que va dir aquesta neurona amb cames és que va malcriar tant al seu fill que ja no l'aguanta més i busca una desgraciada que carregui amb el monstre. Encara que igual el fill és encantador i viu al S-XXI com la majoria :)

Ha tornat la il·lusió

I no la porten les directives, l'han portat els senyors Ronaldinho, Saviola, Puyol, Valdés, gent que amb l'ajuda de comopanys com Cocu, Kluivert, Gio, Xavi i tants d'altres han fet que els que de veritat sentim aquests colors podem estar una altra vegada orgullosos de qui els representen.
Potser tenen la sort de cara, però és que la sort tambñe juga. A en Ronaldinho li està sortint tot rodó. Espero que no es deici perdre com han fet altres. I també espero que la pròxima temporada, la directiva encapçalada pel mega-fasion Jan Laporta :S estigui a l'altura i no se'ls deixi prendre a tots, l'un rere l'altre.
En fi senyors directiu de la Generació PowerPoint, que aquests nois que han tornat a omplir l'estadi cada partit han de quedar-se! :)

Casament i kdd's

M'he aixecat tard, perquè si sumen que es dissabte i que es festiu... Hauria d'estar prohibit que les festes caiguessin en dissabte, que ja és el dia de la setmana que per naturalesa aprofito pero aixecar-me tard :P Com que avui dinava sola a casa, no havia de dutxar-me ràpid ni res, i podia pasar-me el dia fent el gos sense fer gaire res. He ajudat a elvecino a crear-se un blog i m'he preparat uns deliciosos ravioli de llauna.
Mentre es calentaven els ravioli, he decidit que era hora de connectar el mòbil. He trigat una mica degut a la sobredosis mobilistica d'aquesta setmana, i sort que l'he connectat a temps. Tenia un SMS que ènsava que seria alguna trucada perduda per variar y ha resutlat ser un SMS de la Judit, que em deia de quedar a les 4. Fer el gos eh?? Menja ràpid! Dutxa't ràpid! Corre per estar a l'hora!
La Judit és una amiga amb la que hem anat juntes a classe desde P-3 fins a COU. Vam repetir el mateix any i tot :D I la Judit ja prota molts anys amb el mateix noi, així que es casen. I han decidit invitar-me!! L'únic "problema" és que es casa el dia del meu aniversari i jo ja tenia previst cel·lebrar-lo amb els meus amics, perquè a més també és l'aniversari de la Txell (encara que jo sóc més jove)
A veure com ho arreglo per poder anar al casament i sortir, perquè a més ja Judit es casa a la tarda, així que m'invita a sopar... Bueno, hi hatemps per preparar alguna cosa. De moment haurem d'anar preparant la despedida, que no serà res de disfresses, polles enganxades al cap de la futura novia (a aquesta edat totes sabem om són, no és necessari que ens ho ensenyin amb un tros de plàstic) i vulgaritats per l'estil. Serà especial i diferent, que per fer aixó millor ens quedem a casa.
Al tornar a casa he decidit trucar al grup cajatontero que ha kedat aquesta tarda a Madrid amb motiu de les visites de la Piper, representant a Catalunya, i la Tepé, representant a Asturies. Reconec que m'ha fet molta ràbia no ser allà amb ells. Al menys he compartit les penes amb l'amic Diegus. I és que algú s'havia de quedar vigilant les terres que la Piper i la Tepe han abandonat per uns dies, i qui millor que en Diegus i jo. Algún dia se'ns haurà de compensar el sacrifici fet avui.
Doncs aixó, que aquests madrilenys i no madrilenys són molt macos! i que ja m'agradaría conèixer-los. Hi ha gent maca a la Caja Tonta, i la pena és que sigui tan complicat poder coincidir. Que tiri endavant lo de la I kdd Internacional de la Caja Tonta en Zaragoza! Però que no sigui el mateix dia del casament :)

Cas Michael Jackson

Declaració de l'advocat del Sr. Michael Jackson, Tom Mesereau del 30 d'abril del 2004:

“I have a very short statement to make. First of all, I want everyone to know it’s a great honor and privilege to appear in this courthouse before Judge Melville, who is an outstanding and fair and very decent Judge. It is an honor and privilege to be in the wonderful community of Santa Maria where wonderful people live, including the people here with us.
I want to make clear what this case is about. This case is not about lawyers or anyone else becoming celebrities. This defense is going to be conducted with professionalism and dignity at all times. This case is about one thing only, the dignity, the integrity, the decency, the honor, the charity, the innocence, and the complete vindication of a wonderful human being named Michael Jackson.”

"Faré una declaració molt breu. Primer de tot, vull que tothom sàpiga que és un gran honor i privilegi ser en auqests jutjats davant el Jutge Melville, que és un jutge excel·lent i molt decent. És un honor i privilegi ser a la meravellosa comunitat de Santa Maria on viu gent mervaellosa, inclosa la gent que és aquí amb nosaltres.
Vull que quedi clar de què va aquest cas. En aquest cas no es tracta de que advocats o qualsevol altre esdevinguin celebritats. Aquesta defensa serà conduida sempre amb professionalitat i dignitat. Aquest cas només tracta una cosa, la dignitat, la integritat, la decència, l'honor, la caritat, la inocència i la completa reivindicació d'un meravellós ésser humà anomenat Michael Jackson."

Declaració del Sr. Michael Jackson del 30 d'abril del 2004:

“I wish to thank my family, my friends and my fans, who continue to support me during this difficult time. Thank you so much for your calls, your letters and your prayers. I have the best fans in the world, and I cannot express how much your support means to me. Thank you all for your love, faith and confidence.
I want to thank the community of Santa Maria for your kindness and support. This community means a lot to me. It is the place of my home. My children were born here and many of my employees were born and raised here, and continue to live here.
As I have repeatedly said, I am completely innocent of these false charges, and I am ready to fight for my innocence. I have complete confidence in my defense team, and believe that at the end of these legal proceedings, I will be fully exonerated by a jury of my peers. I plan on spending the rest of the day here with my family, and ask that you respect our privacy.”

"Vull donar les gràcies a la meva familia, amics i fans que em donen suport en aquests moments dificils. Moltes gràcies per les vostres trucades, cartes i pregàries. Tinc els millors fans del món, i no puc expressar el molt que significa per mi el vostre suport. Gràcies pel vostre amor, fe i confiança.
Vull agrair a la comunitat de Santa Maria la seva amabilitat i suport. Aquesta comunitat significa molt per mi. És el lloc on visc. Els meus fills han nascut aquí i molta de la meva gent ha nascut i crecut aquí, i continuaré visquent aquí.
Com he dit repetidament, sóc completament inocent d'aquests falsos càrrecs, i estic preparat per lluitar per la meva inocència. Tinc completa confiança en el meu equip, i crec queal final d'aquest procediment legal serè completament absolt pel jurat.
Passaré la resta del dia aquí amb la meva familia, i demano que es respecti la nostra privacitat.

Font: "Michael Jackson Source

A vegades sento mòbils

Per fi, per fi!!! Per fi avui a les 7 ha acabat el termini per presentar les fitxes dels delegats!! Per fi el meu mòbil ha deixat de sonar cada 2x3!!! Porto una setmana en la que he tingut que carregarlo gairebé cada dia del que he arribat a parlar. I és que aquesta setmana va començar amb una assamblea on es van fer les eleccions a delegats pel congrés de Convergència, que jo vaig guanyar :D, i després total la setmana que si trucades per aquí, tricades per allà, qe si porta aquests papers, que si envia'ls per e-mail, per acabar enviamt-los per fax.
Avui ha arribar un moment en el que sentia sonar el mòbil fins i tot quan no sonava. Se m¡ha posat la musiqueta al cap i no deixava de sonar, amb els corresponents bots per la meba part quan el sennita. Per sort és una música gravada d'una joguina de la nena i no la porta ningú més (al menys que jo sàpiga), perquè arriba a ser una música d'aquestes que porta mig món i que sona a tres mil mòbils per segon (Nokia Connecting People) i m0hagués vingut un patranc :P