Últimament no tic ganes de fer res. Tinc pendent la traducció d¡aquesta crónica de fa dies i no m¡animo. Deu ser la calor. De moment deixo el link a la versió kaastellana i de seguida que m'animi la tradueixo.
Vam quedar el dissabte a les 15.30 la Tuki, l'Ari, la Giro i jo, per anar amb el cotxe de la Tuki a casa de l'Aqua-Girl, que havia decidit casar-se aquest dia. Segons la Tuki quedàvem a les 15.30 "arreglades com putes i suant com porques" perquè, encara que els nostres modelets eren divins, feia una calor espantosa. I així va ser a les 15.40 aproximadament ens embarcàvem al Mini amb rumb a l'Aqua-Girl's House, que des de dissabte ha passat a ser l¡Aqua-Girl's Parents House (encara que ja feia anys que la noia vivia amb el seu nòvio)
Vam arribar, tots moníssims, alguns més qie altres, nosaltres més que ningú, exceptuant la núvia, que com que era el seu dia la vam deixar ser la més. Ens vam fer quatre fotos, vam escoltar el poema del padrí, vam atracar la nevera... I vam marxar una altra vegada amb rumb a Girona on es celebrava el casament i la missa.
Com que es casava al Mercadal, am aparcar a prop de la Plaça de la Constitució i ens vam apalancar a un bar que hi ha al costat de l'esglèsia. Erem uns 20 i igual van demanar uns 10, amb l'excua de que ja era l'hora molts ens vam escaquejar de començar a gastar. Va arribar el nuvi, vam entrar a l'esglèsia i... Déu meu! Quina calor!!!
1 hora i mitja de missa amb una calor insoportable!!! Alló més que una esglèsia semblava el mateix infern!!!
Va acabar la cerimònia, ls vam tirar les crispetes que encara no ens havíem menjat als nuvis i vam tornar cap al nostre punt de partida, al restaurant on es feia la festa. Vam estar picotejant (els pròxims que es casin es poden estalviar els calamars a la romana, que no van tenir gaire èxit) Van arribar els nuvis, aquesta vegada ja matrimoni (...) ens vam fer unes quantes fotos més i vam entrar cap al menjador, que es feia de nit i començava a fer fresca.
Em va tocar seure a una taula rectangular (totes les altres eren rodones) amb les companyes de cotxe més la Panu & nòvio i la Pi & nòvio. Bueno, hi havia més gent, però aquests som els que ens vam interrelacionar. Vam sopar, els hi val donar el nostre eurorregal als nuvis i a l'hora del pastís... sorpresa!!!
Em van donar el primer tros de pastí amb una espelma amb forma de piràmide perquè era el meu aniversari! I em van cantar "Anys i anys" Quina vergonya :P És que l'Aqua-Girl està en tot!!!
Desrpés ens vam estar ballant una estona al mateix local i al acabar vam sortir una estona més, erò com que no va passar res de l'altre món, i ja m'estic cansant d'escriure, ho deixo aquí :)
Avui és el meu aniversari!! Ja en tinc 24... :) I aquesta tarda vaig al casament d'una amiga.
M'han regalat una càmera digital (la de la foto), una camisa i uns pantalons, i un conjunt CK. A la caja tonta m'han dedicat una pila de cançons que de veritat m'han fet molta il·lusió, moltes d'en Michael. Demà baixaré totes les que no tinc.
Punt negatiu del dia: a la meva gossa Issis avui li han trobat un tumor. Segurament no ñes dolent, però m'he quedat preocupada.
Fa uns dies que llegeixo a Internet /http://www.blackfedora.net) que un grup Las Chuches, concretament la seva component Marina sestà dedicant a fer declaracions daquest tipus: Si la gente escuchase menos música de los '80, tal vez nosotros podriamos vender mas discos, es mas, creo que es la música mas estúpida que he oido, por Dios es la cosa mas horrible que hay, ¿Madonna, Mecano? por favor, señores hay música mucho mejor que la de los '80 ¿no han escuchado a Busted? ohh eso es maravilla para mis oidos, pero eso, eso es lo mas horripilante que hay...
I no contenta en unes altres delcaracions sha permés el luxe dopinar sobre en Michael Jackson dient: "Ese hombre es un pedófilo, no puedo creer que tenga fans! es pesimo, una foto en sepia tiene mas animación! me ha parecido super absurdo ver como en las noticias la gente ponía en las pancartas "Guapo" o "Invincible" cuando en realidad ese hombre es un tío sin escrupulos, feo, desagradable y maricón.
Señores y señoras, hay música mejor que la de ese tío ¿Billie Jean? ¿Thriller? vuelvan a la realidad! no vivimos en los '80!! si no en el año 2004!!! por favor, la gente que escucha a ese tío son idiotas..."
Al principi, al llegir-ho no sabia si agafar-mho en serio o en conya, i vaig optar per la segona opció; riure. Però pensant... hi ha molta gent, sobretot nenes, que llegeixen aquestes revistes, i realment es creuen el que diuen ments pensants com la de la tal Marina la Chuche, i això si que es preocupant. La Marina la Chuche i aquest tipus de gent pretenen que les generacions joves pugin pensant que no hi ha res més que el que els venen en aquest tipus de revistes i a la tele: David Civera, King Africa, Estopa i altres fenòmens per lestil.
A la Marina la Chuche, a la que no he sentit mai cantar i desconec completament el seu grup, li he de dir un parell de coses. En resposta al primer comentari: Si Las Chuches féssiu música bona, no us hauríeu de preocupar de si la gent escolta més o menys música dels anys 80. Senzillament us seria completament igual, ja que vosaltres podrieu vendre més discos i us asseguro que us importaria molt poc si la vostra música comparteix prestatgeria amb música dels Rolling Stones, la Madonna, Coldplay o Pepito de los Palotes. A Busted, permet-me la meva ignorància, també els desconec. Només sé dells que versionen una cançó, curiosament dels anys 80, den Michael Jackson, Smooth Criminal
Sobre el segon comentari: Si en Michael Jackson és culpable o innocent (que ho és i aquesta vegada ho demostrarà a tots els que no lheu cregut) no ho decideixes tu. No es pot acusar a ningú sense tenir proves del que sestà dient, proves que per cert al fiscal Sneddon sembla que li està costant força trobar. Que té poca animació? Coneixes a en Michael Jackson? De veritat saps qui és i coneixes la seva obra? Pots dir-me que no té color, però animació?? Has vist mai algún dels seus espectacles? Pel que dius he de suposar que no. Potser que mai lhagis escoltat, perquè entre que tu deus ser jove, i que només escoltes el que et venen a la tele i a les revistes, no deveu haver coincidit. Ho sento per tu. Quan tot això acabi, perquè acabarà i en Michael Jackson continui, et recomano que li paris atenció.
Ho sento però no puc considerar com a serioses unes declaracions dalgú que desprestigia Billie Jean i Thriller només per ser dels anys 80.
Marina, em sembla que encara et falta molt per aprendre si realment et vols que la teva carrera musical duri més dun estiu...
Prefereixo que algú que es fa dir Las Chuches em digui idiota per aprecirar en Michael Jackson i la música dels anys 80, que no ser idiota i limitar els meus coneixement musicals als grups que surten al Super Pop & Cia.
Ahir vaig anar a veure Harry Potter i el Pres dAzkaban La peli que correspon al meu llibre preferit, juntament amb El Calze de foc, però si n'he de triar només um, trio "El Pres d'Azkaban"
La peli mha agradat. Trobo que cada vegada van a millor, Per mi la segona supera la primera i aquesta supera les dues anteriors.
Algunes coses que he trobat bastant diferents a les anteriors són els exteriors de Hogwarts, que no els recordava tan agressius Potser mequivoco, però recordava un entorn de Hogwarts més com un gran prat verd, no com paisatges més feréstecs, però no ma desagradat gens. I queda millor amb el to més fosc que penso que li han volgut donar a la pellícula.
He trobat a faltar lexplicació de la història del Mapa de Magatotis i dels seus creadors, i la relació daquests amb lSnape. Penso que aquesta part del llibre és essencial i lhaurien dhaver inclòs.
Un moment que mha sobrat ha estat el moment Leonardo DiCaprio den Harry quan volava amb en Becbrau, i això que lescena fins el moment sóc el rei del món uohhh hoooooo mestava agradant molt per la sensació de llibertat que podia sentir en Harry i aquest moment la va espatllar una mica.
No mesperava el bigotet den Llopin, però el personatge, tot i que limaginava diferent, més desgastat, mha agradat molt i ja espero veurel a LOrdre del Fènix
En Sirius, gran, com era desperar i com es mereix.
El nou Dumbledore, bé, tot i que prefereixo lanterior, potser per la costum de les pellícules anteriors
Alguna altra cosa que he trobat a faltar a part de la història del Mapa de Magatotis: lSnape surt molt poc, en Draco també (el prefereixo engominat). Ha de ser molt complicat reduir un llibre de des pàgines de El pres dAzkaban a una peli de poc més de dues hores.
En resum, la peli mha agradat molt i vull veure-la en versió original.
Si voleu llegir el punt de vista de la Júbilo, autèntica experta en el món Harry Potter, passeu pel seu
blog :)
La trouppe catalana formada per la Piper, en Yosi i jo vam arribar a Zaragoza cap a les 3 de la tarda. Ja ens esperaven l'anfitrió Chandler i les representacions d'Asturies, le Tepé, Castilla, l'elve i Madrid, la Velvet, en White, la May, en Sick i la Punkita. La resta d'aragonesos, en Peibols, la Petalo i en Travis no cenien a dinar amb nosaltres i ja ens trobaríem més tard.
Un parell d'intents de trobar taula en dos locals i a la tercera vam trobar lloc al Pastafiore. Bé, tampoc és que trobéssim lloc, és que vam moure totes les taules buides fins a dissenyar-ne una del nostre gust. Mentre esperàvem que arribéssin els meus ravioli i mentre la Tepéboicotejar la seva arribada (si és que li surt la vena "malosa"...) vam estar parlant de The Verbe i Richard Aschroft.. En aquest lloc resulta que ens va servir la cosina d'en Cole, però com que ni nosaltres sabíem de la seva existéncia ni ella de la nosta, no ens vam saludar de la forma que es saluden les persones que són "quasi-família" com és el cas. Aquí, a més, vaig poder demostrar els meus coneixements del món coca colero que van servir perquè a la Piper li donessin una coca cola de llauna al preu d'una de barril :D
Vam sortir (ens van fer fora educadament) i ens vam dirigir al Canterbury. Abans d'arribar es va produir un moment friki, quan passàvem per davant d'un cine que anunciava Harry Potter y el prisionero de Azkaban la Punkita, la Tepé, la May i jo vam mostrar la nostra emoció i vam immortalitzar el fent-li una foto al cartell. He de dir que abans de veure el cartell en Chandler ja m'havia regalat una revista on surt un reportatge de la peli :)
Només entrar al Canterbury em vaig enamorar del local :P És el tipus de decoració que hi haurà a la meva mansió quan tingui mils de millons. Vam ajuntar taules una altra vegada, vam demanar, la Piper va fer canvi de comanda i va arribar el comando Huesconsin. Presentacions i petons i parlar una mica de tot una bona estona (Pei, recordes que vull un logo pel mòbil de MJ? jejejeje)
Al sortir ens vam trobar un casament on hi havia la dona serrell tunning que segur que en Peibols descriurà a la perfecció i en Pei en va fer una imitació perfecta de la fimra de l'El_Perro davant el descollonament general. Ens vam repartir als cotxes per anar a buscar el MariTwingo i vam descobir que a la Petalo se li dóna molt millor conduir que guiar ;)
Vam arribar on era aparcat el MariTwingo, al que vam veure de lluny. En Pei i la Petalo van abandonar els cotxes que els hi havien estat assignats al repartiment d'abans i van pujar al MariTwingo que es va ajuntar al grup. I comença una passejada amb cotxe per carreteres que semblaven les afores de Zaragoza. He de confessar que vaig dir als meus companys de cotxe elve, Piper i Yosi que segur que en Chandler ens estava fent fer la volta a Zaragoza per acabar arrobant on havíem trobat el MariTwingo i tornar a començar. Molt bona la música del cotxe de l'elvecino (ens passaràs el tracklist?)
Després d'una bona estona amb cotxe vam arribar a un barri que es diu "La Paz" i en Chandler ens va indicar que ja havíem arribat. Vam descarregar els sacs i matalassos , excepte l'esterilla de la Punkita, que es va perdre en algun punt d'Espanya, i vam entrar al local d'en Chandler, que és una fàbrica de roba on hi havien unes caixes sospitoses de contenir xinesos amagats :P Jo vaig aprofitar que hi érem tots (menys en Travis, però com que no té mòbil no teníem ni idea de quan vindria) per donar-los el regalet que els hi havia portat, que era un cd d'eb Michael Jackson amb rareses "made in me (les rareses no, el cd). Sembla que els hi va fer grpacia :) Conecció telefònica amb la mavimoon.
El comando Huesconsin s'en va anar a sopar i vam quedar que ja ens trucaríem per quedar més tard. De passada es van emportar en Sick a la Romareda per veure el concert de Metallica. Mentrestant els que ens vam quedar al local vam crear un gabinet de crisi urgent per decidir de què volíem les pizzes. Va ser molt fàcil arribar a un acord ràpid. En Chandler va trucar a TelePizza, va fer la comanda, i ell mateix i l'elve (que trobava a faltar la feina) van anar a buscar-les amb cotxe, que així ens les donaven a meitat de preu. La resta vam anar desplegant els matalassos. Queda per el record el matalàs autoinflable d'en Yosi, i el dubte, per sempre més de quantes hores hauria trigat el meu matalàs, també autoinflable, a inflar-se. Jo mateixa, i suposo que la Piper també, agraeixo a la Velvet, la May i la Tepé que es van oferir a inflar-nos el matalàs amb la manxa al veure la velocitat d'autoinflat que portava el molt desgraciat :D
La Punkita, la Velvet i jo vam discutir sobre els preus dels cd's originals i em van donar algun truc per aconseguir els mateicos cd's originals una mica més barats (no hi ha com ser de gran ciutat, tu) Vam parlar entre tots del fòrum i els seus habitants, els nostres inicis forils (cada un els seus) i van arribar les pizzes i amb elles en Travis (aclaro que no hi va haver sang quan es van trobar en Travis i la Velvet) Vam menjar, ens vam arreglar (alguna triguen més que tots els altres junts, eh que si, Velvet? ;) ) i va començar l'odissea. Va trucar en Sick avisant i vam quedar en que anés pujant, que nosaltres aniríem baixant. Havíem quedat amb la strong>Petalo i en Pei al Versus.
Vam començar a caminar, i caminar, i caminar, i es va posar a ploure. I la Piper i jo amb sandàlies. Qui deia que a Zaragoza feia alor?? I seguiem caminant. Que llargs es poden fer 7 minuts a Zaragoza! Chandler, eren 7 minuts amb Concorde, no?
Moments de gran nostalgia per mi quan am passar per davant de la Romareda amb tota la gent que sortia del concert, vestits amb samarretes de Metallica. A més durant molta estona vam fer el mateix recorregut que vaig fer al sortir del concert d'en Michael Jackson ja fa gairebé 8 anys. I seguiem caminant.
Passats un 90 minuts vam arribar al Versus, per fi! i ens vam reunir amb en Peibols, la Petalo i en Cole (molt maco ell) Es veu que no hi havia el DJ de sempre, o que li havia donat per punxar un altre tipus de música. El cas és que encara que ens vam, estar tota l'estona a prop de les escales per si de cas, no va sonar Your disco needs you (casino remix) de la Kylie i no vam poder veure directe aquella coreo que en Pei se sap tan bé. Canvi de local cap a les 4. A destacar la passejada amb MariTwingo. Tan genial com el seu cosí català el Twingo Vermell Ferrari. Vam passar a prop d'un control más majo que las pesetas segons la Petalo i vam desembarcar. Ens vam dirigir els del primer torn al Rock'n Blues, que des de fora semblava que s'hi havia d'estar molt bé, però no ens hi van deixar entrar perquè ja havien tancat. Així que vam anar a un altre local "La caja de hhilos" on la música estava molt bé i ens vam trobar amb la resta del grup. Les gairebé 5 hores que em vaig tirar de bus i el portar gairebé 24 hores sense dormir van començar a fer-se notar en mi, que mentres tots estaven en plenes facultats, jo començava a defallir. Jo i la Punkita que també estava reventada, fins que el Red Bull la va tornar a la vida :) Però al cap d'una estona em vaig tornar a despertar! I que voleu que hi fagi si sóc una d'aquelles persones que necessiten dormir cada dia unes 7 hores o no tiro! :P
I ja per acabar, vam anar a un altre local on hi havia tanta gent com al concert de Metallica. La veritat és que no recordo gaire res peruè si a la casa de los hilos m'havia tornat a despertar, aquí m'havia tornat a dormir. El que recordo és que la música estava bñe, que vaig perdre la sandàlia i em van trepitjar i que vaig voler recolzar la mà a una paret i la vaig recolzar a una cosa d'on sortien uns pinxos, així que la vaig treure immediatament. Vam sortir passades les 7, ja de dia (moment sorpresa de la Punkita Pero si ya es de día!) i vam agafar el bus que ens va portar a dormir. En Pei, la Petalo i en Cole es van quedar una estona més. Vam quedar amb ells i en Travis en veure'ns més tard.
Ja al local, repartiment de matalassos i a dormir. En Yosi i l'elve, va ser entrar i dormir-se. Els altres vam estar una estona més fent l'ànec. Ja veureu la foto Yo no fui invitado a la boda real que érem uns quants.
Enter les 12 i la 1 ens vam anar despertant tots. Alguns van esmorzar, la Punkita va esmorzar pizza amb llet (puajjj) confesso que només he vist unb capítol de "Friends" , aixó si, dues vegades, ens vam dutxar i vestir, vam recollir tot, vam perdre el raspall de la Punkita (i van dos) i vam marxar cap a l'estació, que el bus de la Tepé sortia a les 2.45. Entre una cosa i l'altre vam arribar a les 2.40 i al prguntar on era el bus que anava a Gijón ens van dir que aquell bus no sortia d'aquí, que l'havíem d'anar a buscar a la plaça de toros. Així que sense temps per despedir-nos en Chandler i la Tepé s'en van anar amb cotxe cap a l'altre lloc :( En Chandler va tornar i la Tepé va trucar per despedir-se. Al mateix temps coneccions telefòniques amb la Hell i l'El_Perro. I al acabar el "Has parlat amb...?", "Aquí hi ha..." toca despedir-se de l'elvecino que marcha cap a Valladolid. Els que quedàvem vam anar a dinar tapes a un bar que tenien la tele posada i la Velvet es va emocionar al veure que feien Mary Poppins
Desprñes de dinar una altra vegada al Canterbury Ens vam haver d'esperar al carrer perquè encara no estava obert. Vam tornar a ajuntar les mateixes taules, vam tornar a demanar gairebñe el mateix, aquesta vegada la Piper no va fer canvi de comanda. Va venir en Travis i ens va regalar un pins personalitzats. I al cap d'una estoneta van arribar en Pei i la Petalo. Vam parlar de blogs i ja gairebé era l'hora que els catalans havíem de marxar, així que vam tornar a l'estació. Ens vam despedir i ens vam dirigir al bus, però sorpresa! No era el nostre bus!! Però res, el nostre era davant de l'altre, així que vam deixar les bosses i vam pujar.
Segur que m'he deixat una pila de coses, pw`rò és clar, posar-ho tot en 7 línies té la seva dificultat.
Ho h dit a la cançó del dia de la caja tonta però ho repeteixo: sou tots maquissims i espero repetir-ho aviat.
Vull destacar dues coses:
1. Tenim tots completament assimilat el nostre nick com a nom propi. Ens cridavem pel nom i el nick indistintament, i en una conversa podies referir-te a dues persones dient el nom d'una i el nick de l'altre.
2. La sensació de que ens coneixíem de tota la vida. Parlàvem entre nosaltres com si fes anys que ens coneixíem. Ho vaig comentar em sembla que amb la velvet i en White i a tots ens passava el mateix.
I per acabar, vull donar-li les gràcies a en Chandler per haver-nos fet tan bé d'anfitrió i per haver-nos deicat el local per domrir. Moltes gràcies!
Si! No recordo si va ser divendres o dissabte (així tinc el cap...) però finalment l'he vist!!
A mi em va agradar la peli, encara que hagin canviat algunes coses de la Iliada. Ja se sap què passa amb les megaproduccions nord-americanes, que si alguna cosa no agrada o no ñes "políticament correcte" es canvia o directament es retalla.
Em va agradar molt l'Orlando Bloom ( :P ) y em va fer molta gpracia veure en Légolas contra en Bóromir :D
A la MaryJo (companya incansable de cine) per variar se li va fer pesada. Com sempre!!! ;) Pero a tots els altres ens va agradar
P.S: Dóna gust passar per casa :)
No dic que a partir de ja deixi de menjar carn, perquè no ho faré. No és el que pretenc.
El que si que vull és conèixer alternatives a la carn, perquè fins fa poc, quan em deien menjar vegetarià el que em venia al cap eren hortalisses i verdures, i poca cosa més. Cuinat sense cap gràcia.
Però he anat coneguent noves maneres de cuinar aquests productes, a més de productes nous, i la veritat és que són ben bons!
I com que tampoc és que menjar entrecots em fagi saltar d'emoció, doncs a partir d'ara intentaré cuidar més la meva alimentació, acostant-la més al tipus d'alimentació que pot seguir una persona vegetariana.
I quan em vingui de gust un bon tros de carn, assegurar-me de que la carn és bona. Que l'animal no ha estat engreixat en tres setmanes en una gàbia sense apagar els llums durant les 24 hores del dia, si no que ha estat un animal que ha seguit el seu ritme natural i ha menjat sa.
La meva mare també s'ha apuntat a canviar els seus hàbits alimentaris. A veure si ens surt bé :)
Aquest és el fitxatge ¿sorpresa? del Barça: l'Oliver Aton.
I és que resulta que a la sèrie de dibuixos "Captain Tsubasa" (Oliver y Benji) l'Oliver ha fitxat pel Barça. A Japó es segueix emetent la sèrie, i després de que l'Oliver guanyés el Mundial Juvenil amb Japó, ha començat l'aventura europea per ell i els seus companys. L'Oliver al Barça, en Mark a la Juventus...
Primer l'Oliver ha de jugar al B, perquè el seu lloc ja està ocupat, pero de seguida que li donen l'oportunitat de debutar amb el primer equip segur que destaca. Però aquesta vegada enlloc de jugar amb el 10 ho fa amb el 2+8.
Això pot ser bona senyal. Encara que el Barça en els últims anys no ha passat pels seus millors moments segueix tenint tal prestigi com per ser l'equip escollit per posar al millor davanter del món, l'Oliver.
Us imagineu en Ronaldinho jugant amb l'Oliver?
Imparables! :)
Aquests dies escric més aviat poc.
És que tinc els dies ocupats i sobretot, que sçoc fora de casa i sense ordinador.
Aquesta tarda segurament escriuré alguna coseta :)
Atenció, en aquest article h ha SPOILERS, cutres, però hi son!!!
Ahir anava molt contenta al cine a veure "Troya" després d'un dia cansat però amb resultats molt positius. "Troya" havia de ser la guinda a un dia que havia sortit rodó. Pero al arribar al cine... canvi de plans!!
Com que la Mary Jo no s'acabava de trobar bé, vam decidir no estar tres hores tancats en una sala de cine i vam canviar la peli. No, si al final em quedaré sense veure "Troya" al cine, que m'ho veig venir... :S Si no podía ser "Troya" jo volia veure "El dia de mañana" ("El día después" que dijo una amiga) però com que encara vivim en una democràcia, va sortir escollida "El castigador" La meva decepció no va ser gaire gran, perquè havia dit "El dia de mañana" per dir-ne alguna.
Vam comprar les entrades i a la segona fase, recollida de crispetes, vaig haver de fer un esforç i comprar-les petites. Ja m'havia gastat 17.50 per dinar, i 5.5 de l'entrada... Crispetes petites, quin remei... Això si que va ser una decepció!
Entrem a la sala. Els mateixos cutre-anuncis de sempre. La Mary Jo desafinat al món ens diu que no silenciarà el mòbil, uns quants trailers (vull veure Spider-Man 2) i comença "El gran castigo"... vull dir "El castigador"
La peli no la descriuré, perquè no crec que una crítica d'una pel·licula feta per mi valgui gaire la pena, però us diré que no em va agradar geeens!!! Ja podien haver matat al protagonista quan van matar a tota la familia, així ens estalviàvem la resta de la peli.
Per mi, massa escenes increibles (no increibles de bones, increibles de que no s'ho creu ningú) Cops i explosions per donar i per vendre. Una cosa que em va fer molta angunia encara que no es veies és quan a un, en Davem li arrenquen els dolents uns piercings de la cella i el llavi :S
Al final, és clar, el bo mata tot sol a tots els dolents dolentíssims que són la tira, perquè porta la samarreta que li va regalar el seu fill. Si no de què mataria a tanta gent sol! Avui he sentit que aquesta era la pel·lícula que mes insulta ofén el sentit comú. Li dono tota la raó a qui ho hagi dit.
5.5 molt mal gastats, però al menys amb la Mary Jo ens vam passar tota la peli enfotent-nos del personal i les situacions. La próxima, aquesta vegada si, que sigui "Troya" :)
Ja he tornat!!! Segueixo bé física i mentalment :P
La veritat és que aquests dies han estat molt soportables, això si, quan la nena s'adormia jo ho agraia. És normal que una nena d'1 any sigui moguda, però tot i això tením molta sorta amb aquesta nena. És bastant tranquiñ·la dins de lo moguda que és per la seva edat.
Cada matí anàvem amb una amiga que té un nen un mes més petit que la nena, i aquest si que és un desastre. No para quiet!! Has d'estar tota l'estona pendent d'ell, i de seguida es cansa de jugar tranquil·lament. Deu ser per alló de que els nens solen ser més entremaliats que les nenes.
Així que no em queixo de la meva nena, que s'ha portat molt bé. I diuen que aquests dies ha aprés moltes coses i que s'ha espavilat bastant. No hi ha com tenir una bona mestra :)
Bé, fins el dijous no crec que pugui passar per aquí. Torno a estar de super-kangaroo.
Igual que l'altre vegada, si passo escric algo, si no, que us vagi molt bé la setmana! :)
L'altre dia una companya em va donar l'oportunitat d'acompanyar-la a una presentació a l'edifici de la SGAE de Barcelona. A mi els de la SGAE em cauen, podríem dir MALAMENT, per això no vaig voler perdre l'oportunitat d'anar-hi i veure que tal viuen.
L'edifici és molt a prop de l'edifici de Correus. Un edifici antic remodelat. Tot molt maco i molt car. Ens van servir un esmorzar i teníem fins i tot cambrer. Jo al principi no vaig voler res, però després vaig pensar que tot alló estaba comprat amb els preus abusius dels cd's originals i el cannon dels cd-r que compro, així que em vaig atiborrar de pastes que eren boníssimes.
El que més em va cridar l'atenció van ser uns fulletons que hi havia que deien:
"Vive para tu creatividad.
Nosotros te ayudamos a vivir de ella"
El primer que em va venir al cap va ser en Ramoncín.i el següent slogan:
Vive para el cuento.
Nosotros te ayudamos a vivir de él" :(
1)Ets puntual o dels que sempre arriben amb retard?
Normalment sóc puntual. Em posa molt nerviosa saber que he de ser a una hora a algun lloc i veure que arribo tard, per això a vegades sóc inpuntual, però arribant abans de temps. Prefereixo esperar a fer que m'esperin.
2)Cumpleixes amb les dates límit i terminis d'entrega?
Quin remei! El que normalment arribo pels pèls. Sempre em proposo tenir les coses acabades anabs de temps, però poques vegades es cumpleix el pròposit.
3)Fas servir agenda i segueixes algun horari?
Responc a totes dues coses: hauria. Justament l'altre dia pensava que he de comprar-me una agenda, perquè últimament estic molt despistada. Horaris, més o menys :P
4)Fas llistes de coses pendents i les cumpleixes?
Mai! Bé, faig llistes quan m'en vaig de viatge per no deixar-me res, però al fianl sempre es queda alguna cosa a casa, així que amb les coses pendents passaria el mateix. No, no faig aquest tipus de llistes.
5)Ets "hacedor/a" o dels que deixa les coses per més tard?
Si es tracta d'estudiar deixo les coses per més tard. És increible la de coses que es poden fer abans de posar-te a estudiar! Amb les altres coses... depén de si el que s'ha de fer m'agrada fer-ho o no. Però vaja, podríem dir que sóc de les que deixa les coses èr més tard, encara que algun dia canviarà!!
De veritat de la bona. Que com ho sé? Doncs resulta que l'altre dia vaig anar a buscar la meva capsa de "Ghosts" d'en Michael Jackson, que és una edició limitada de col·leccionista, que porta el cd "Blood on the dance floor", el vídeo de "Ghosts", el programa de la premiere que es va fer a Cannes i un cd exclusiu per aquesta edició.
Aquesta capsa me la va portar el Pare Noel el Nadal del 97. Sempre vaig a fer el Tió a casa dels meus cosins (el Tió sempre caga els torrons i el cava per les festes, xuxes i poca cosa més) i després al tornar a casa el Pare Noel ens ha deixat alguna coseta, però poca cosa, perquè a casa, que som republicans, el 6 de gener som els més monàrquics del món mundial. És a dir, que els nostres noms són a la llista dels Reis Mags.
Tornant al tema, que em despisto... Que la nit del 24 al 25 de desembre del 97 jo vaig tenir com a regal del bebedor de Coca Cola aquesta capsa, i l'altre dia em va donar per preguntar d'on la van treure, perquè és clar, és una edició de col·leccionista limitada i em feia gràcia saber com s'ho havien fet per què una arribés a casa.
- mama, d'on vau treure això?
- No m'en recordo. Pregunta-li al teu pare que ho sabrà.
- Pare, d'on vau treure això?
- No ho sé. No s'en recordo la teva mare?
La conversa va ser més o menys aquesta. Així que si ningú recorda d'on va sortir, però tots recordem que era a la part del sofà on hi ha els meus regals, és el veritable Pare Noel qui me la va portar!! Per tant el Pare Noel existeix!! I després d'evidenciar que el Pare Noel exosteix, qui és el guapo que em nega que els Reis Mags també exosteixen??
Ja! Ho sabia! Existeixen!! :)
Os gastais una millonada
para poder ser campeones.
Al final no ganais nada.
Vaya hombre, que putada.
A tocarse los cojones!
Aquesta poesia no és made in me, és made in my father, encara que jo hi he fet alguna aportacíó. Se li va acudir l'altre dia mente anàvem amb cotxe, provocant el riure dels ocupants del vehicle. Per si algú ho dubta està dedicada a aquell club que va de blanc de la capital d'Espanya, el Real Madrid. Amb tot el nostre carinyo (o no) :)
Es diu (o al menys jo ho dic) d'aquells homes que, noraalment, un dissabte a la nit (pot ser qualsevol altre dia) quan ets amb els teus amivs, o amb qui sigui, poden passar-se vàries hores sense treure't els ulls de sobre, semblant que busquen presa. Doncs bé, el dissabte passat em vaig trobar un neanderthal dels autèntics.
Jo era en un pub amb un noi, asseguts a una taula, bueno, asseguts a la taula no, que a la taula hi havien les copes, i parlant. El neanderthal va passar per darrere del meu amic i es va col·locar de tal manera que jo només que aixequés una mica la mirada dels seus ulls (els del meu amic) em trobava amb els de l'altre mirant-me fixement (els del neanderthal) i es va estar així una mijta hora, sense exagerar.
Però com que no en va tenir suficient amb això, l'estona que va quedar fins que vam marxar, i no va ser poca, que ens hi van estar més d'una hora més, se la va passar donant voltes al votant de la nostra taula i mirant. Es veu que li deviem semblar molt estranys. No sé,. no crec que fossim taaan diertits de veure... Em va arribar a molestar molt la presnència d'aquell home al voltant nostre.
Que quedi clar que no tinc absolutament res en contra dels que abans poblaven aquest món. Però és el nom que em va venir al cap per descriure'ls :)
Tret del blog d'en Diegus copio un test que m'ha fet gràcia, més que res perquè mai havia posat tota la música del meu PC junta en un sol playlist.
1. Obre el teu reproductor d'MP3.
2. Posa tota la mçusica que tens i activa l'opció random.
3. Escriu les 20 primeres cançons que surten.
I ha sortit això:
1. Josh Groban - When you say you love me
2. Mr Big - To be with you
3. Christina Aguilera - Beautiful
4. Thievery Corporation - Until the morning
5. Joe Hisaishi - Toorimichi (a road to somewhere)
6. Michael Jackson - Rock with you
7. Rachel Portman - Main Titles (BSO La casa de la sidra)
8. Cirque du Soliel - Innocence
9. Sugarbabes - Roun round
10. Cher - We all sleep alone
11. Fermín Muguruza - Urrun dub
12. Easterly - Only so much
13. Chenoa - Adiós
14. Joan Manuel Serrat - Cantares
15. Sheryl Crow - Everyday is a winding road
16. Absolom - Secret
17. Nosotrash - Mis muñecas
18. Anna Waronker - John & Maria
19. Simon & Garfunkel - At the zoo
20. Train - Calling all angels
Ahir, quan anava amb la meva germana i les meves cosines a sopar ens vam creuar amb un cotxe que ens va fer llums. La meva cosina que conduia li va posar les llargues perquè veies que ja anàvem amb les curtes, i quan va haver passat pel nostre costat, vam pensar que potser era el nòvio d'una altra cosina que ens saludava. I mentre discutiem si era el cosí-nòvio o un gilipolles ( :P ) i sortint d'una curva ens vam trobar amb una escena desagradable de trossos de carn i budells per terra, seguits d'un gran cadàver.
La meva cosina que conduia va poder desviar el cotxe per no xafar el cos, mentre es sentia un crit de les quatre ocupants del New Beetle.
Jo que anava de copi, quan vaig veure el cos, el primer que vaig pensar és que era una cadáver humà. Que estava mort ho tenia claríssim, doncs havia vist viscerew escampades per la carretera, però lo d'humà no ho tenia gaire clar. Així que el primer que es va sentir al cotxe després del crit generalitzat va ser a mi dient en veu baixa: " Era un gos, no?" esperant que m'afirmessin aquesta impressió que no tenia gens clara. La meva germana em va solucionar els dubtes dient: "No, un senglar"
Com que ja hi havia dos cotxes parats, un tot xafat i l'altre no, vam decidir seguir el nostre viatge. Però qui esglai! La meva cosina conductora, primer, també havia pensat que era una persona. Quan vam arribar al nostre destí, on ens esperaven més cosins i un amic, vam preguntar si algú havia vist el senglar. Ningú l'havia vist, és a dir que el devien atropellar feia molt poc.
Aquesta història em va fer venir a la memòria a la Petalo, en
Pei i el MariTwingo :)
