Liberté, fraternité, égalité

L'altre dia vaig arribar a casa després de dinar i passar la tarda amb uns amics. Els meus pares marxaven a fer un volt i vaig anar-me'n amb ells. Al cap d'una estona de passejar ens van trobar amb uns coneguts seus i van començar a parlar. Resulta que aquest matrimoni tenen un únic fill, la novia del cual ha marxat a viure a París dos anys, amb una beca, un Erasmus o ves a saber què.
El cas és que van dir que el seu fill vol trobar feina allà, perquè vol estar amb la nòvia, cosa molt normal al meu entendre. I la dona va començar a dir que si ara les parelles no duren res, que si avui estem junts i demà ja no... Fins aquí d'acord. Jo penso que si les coses no van bé és millor deixar-ho que amargar-te tota la vida i amargar als que t'envolten, que és el que s'aconsegueix aguantant una relació que no s'aguanta. Per altra banda tampoc penso que a la primera discusió hagis d'engegar-ho tot a la merda, però si la relació no funciona és millor deixar-ho.
I Va començar a dir als meus pares que si fulanito i menguanita ho javien deixat després d'un anu de casar-se, que si tal i qual als sis mesos... Els meus pares anaven dient que si, però res més, perquè la veritat és que els meus pares no són d'aquells que es posen a tafanejar les vides dels altres per veure que poden anar explicant. Tindran els seus fallos, pero aquest precisament no.
Suposo que farta de criticar i no obtenir les respostes i/o admoracions per tot el que sap desitjades salta i diu: "Està clar que la culpa de que les parelles durin tan poc és de les noies d'ara, que quan arriben a casa despres de la feina no volen fer les feines de casa i cuidar al marit" I tan seria que ho va dir.
Miri senyora, el dia que jo decideixi compartir la meva vida amb la meva parella serà això, compartir, no posarme al servei de. M'estranya que hi hago gent que encara pensi això, que nosaltres hem de fer.nos càrrec de totes les feines de casa a més de la nostra feina. I si el noi estña sense feina i la noia no? Quan arriba a casa ha d'encarregar-se'n ella de tot? I ell que fa? Es passa el dia sense fer res perquè és "l'home!? Vinga! Al menys la meva mare va contestar el que jo pensava.
Per sort cada vegada hi ha menys gent que pensa així. La única explicació que li trobo a el que va dir aquesta neurona amb cames és que va malcriar tant al seu fill que ja no l'aguanta més i busca una desgraciada que carregui amb el monstre. Encara que igual el fill és encantador i viu al S-XXI com la majoria :)