Let's me history
Acabo de veure el concert de la HIStory World Tour de Seul. Cada vegada que veig aquestes imatges em porten records. Records del dia que vaig tenir la sort de ser allà.
Em provoca emoció cada vegada que ho recordo.
Em recordo a mi amb 16 anys sola entre 45.000 persones. Si, sola. Em vaig separar de tots els que m'acompanyaven, i penso que vaig fer bé.
- Mission control? What's my destination for today?
- Your destination is Zaragoza, Spain.
- Open the last doors. Let's me history.
De copr ens van pujar als 45.000 a una muntanya russa, que ens va portar per un recorregut a través de la història de la humanitat, i la d'en Michael a la vegada. Recordo la meva emoció d'aquells moments. Era, senzillament, feliç.
Va començar l'espectacle amb en Michael sortint de la nau en que havíem passejat per la història cantant "Scream" Durant les 2 hores i 20 minuts que va durar l'espectacle vaig cantar, saltar... És veritat que estava sola entre mig de gent que no coneixia de res, però no necessitava a ningú. Tampoc volia compartir aquells moments amb ningú.
Abans de començar tenia por de no poder controlar les emccions. Havia vist treure a tanta gent d'altres concerts. Nenes, però tambñe homes ben crescuts. Però no va passar res d'això. No m'ho podia permetre. No em podia permetre perdre aquell bon lloc que m'havia buscat, ni pedre'm ni un minut de l'espectacle.
Quan va acabar vaig anar cap on havíem quedat. Pel camí em vaig trobar la meva germana, la seva amiga i el meu cunyat. I ja més tard els meus pares. Diuen que jo estava com extasiada. Em deien:
- T'ha agradat?
- Si.
- Estàs bé?
- Si.
- T'hem comprat moltes coses.
- Si.
Fins passada una mitja hora que vaug dir:
- Mama, he vist en Michael Jackson.
I el meu pare em va dir que tornaríem a veure'l sempre que actués a prop de casa, passant a considerar París i Roma ciutats properes a casa.
Pot semblar-vos una tonteria, però m'encantaria poder tornar a veure en Michael sobre un escenari, cantant i ballant.
Tornaré a veure'l. Keep the faith :)
Em provoca emoció cada vegada que ho recordo.
Em recordo a mi amb 16 anys sola entre 45.000 persones. Si, sola. Em vaig separar de tots els que m'acompanyaven, i penso que vaig fer bé.
- Mission control? What's my destination for today?
- Your destination is Zaragoza, Spain.
- Open the last doors. Let's me history.
De copr ens van pujar als 45.000 a una muntanya russa, que ens va portar per un recorregut a través de la història de la humanitat, i la d'en Michael a la vegada. Recordo la meva emoció d'aquells moments. Era, senzillament, feliç.
Va començar l'espectacle amb en Michael sortint de la nau en que havíem passejat per la història cantant "Scream" Durant les 2 hores i 20 minuts que va durar l'espectacle vaig cantar, saltar... És veritat que estava sola entre mig de gent que no coneixia de res, però no necessitava a ningú. Tampoc volia compartir aquells moments amb ningú.
Abans de començar tenia por de no poder controlar les emccions. Havia vist treure a tanta gent d'altres concerts. Nenes, però tambñe homes ben crescuts. Però no va passar res d'això. No m'ho podia permetre. No em podia permetre perdre aquell bon lloc que m'havia buscat, ni pedre'm ni un minut de l'espectacle.
Quan va acabar vaig anar cap on havíem quedat. Pel camí em vaig trobar la meva germana, la seva amiga i el meu cunyat. I ja més tard els meus pares. Diuen que jo estava com extasiada. Em deien:
- T'ha agradat?
- Si.
- Estàs bé?
- Si.
- T'hem comprat moltes coses.
- Si.
Fins passada una mitja hora que vaug dir:
- Mama, he vist en Michael Jackson.
I el meu pare em va dir que tornaríem a veure'l sempre que actués a prop de casa, passant a considerar París i Roma ciutats properes a casa.
Pot semblar-vos una tonteria, però m'encantaria poder tornar a veure en Michael sobre un escenari, cantant i ballant.
Tornaré a veure'l. Keep the faith :)
2 comentarios
Kaa -
Peibols -
sniff sniff que macu recordar tot aixo!!!