Si, volen.

Vam quedar el dissabte a les 15.30 la Tuki, l'Ari, la Giro i jo, per anar amb el cotxe de la Tuki a casa de l'Aqua-Girl, que havia decidit casar-se aquest dia. Segons la Tuki quedàvem a les 15.30 "arreglades com putes i suant com porques" perquè, encara que els nostres modelets eren divins, feia una calor espantosa. I així va ser a les 15.40 aproximadament ens embarcàvem al Mini amb rumb a l'Aqua-Girl's House, que des de dissabte ha passat a ser l¡Aqua-Girl's Parents House (encara que ja feia anys que la noia vivia amb el seu nòvio)
Vam arribar, tots moníssims, alguns més qie altres, nosaltres més que ningú, exceptuant la núvia, que com que era el seu dia la vam deixar ser la més. Ens vam fer quatre fotos, vam escoltar el poema del padrí, vam atracar la nevera... I vam marxar una altra vegada amb rumb a Girona on es celebrava el casament i la missa.
Com que es casava al Mercadal, am aparcar a prop de la Plaça de la Constitució i ens vam apalancar a un bar que hi ha al costat de l'esglèsia. Erem uns 20 i igual van demanar uns 10, amb l'excua de que ja era l'hora molts ens vam escaquejar de començar a gastar. Va arribar el nuvi, vam entrar a l'esglèsia i... Déu meu! Quina calor!!!
1 hora i mitja de missa amb una calor insoportable!!! Alló més que una esglèsia semblava el mateix infern!!!
Va acabar la cerimònia, ls vam tirar les crispetes que encara no ens havíem menjat als nuvis i vam tornar cap al nostre punt de partida, al restaurant on es feia la festa. Vam estar picotejant (els pròxims que es casin es poden estalviar els calamars a la romana, que no van tenir gaire èxit) Van arribar els nuvis, aquesta vegada ja matrimoni (...) ens vam fer unes quantes fotos més i vam entrar cap al menjador, que es feia de nit i començava a fer fresca.
Em va tocar seure a una taula rectangular (totes les altres eren rodones) amb les companyes de cotxe més la Panu & nòvio i la Pi & nòvio. Bueno, hi havia més gent, però aquests som els que ens vam interrelacionar. Vam sopar, els hi val donar el nostre eurorregal als nuvis i a l'hora del pastís... sorpresa!!!
Em van donar el primer tros de pastí amb una espelma amb forma de piràmide perquè era el meu aniversari! I em van cantar "Anys i anys" Quina vergonya :P És que l'Aqua-Girl està en tot!!!
Desrpés ens vam estar ballant una estona al mateix local i al acabar vam sortir una estona més, erò com que no va passar res de l'altre món, i ja m'estic cansant d'escriure, ho deixo aquí :)