Crònica de la kdd de ZGZ en 7 línies
La trouppe catalana formada per la Piper, en Yosi i jo vam arribar a Zaragoza cap a les 3 de la tarda. Ja ens esperaven l'anfitrió Chandler i les representacions d'Asturies, le Tepé, Castilla, l'elve i Madrid, la Velvet, en White, la May, en Sick i la Punkita. La resta d'aragonesos, en Peibols, la Petalo i en Travis no cenien a dinar amb nosaltres i ja ens trobaríem més tard.
Un parell d'intents de trobar taula en dos locals i a la tercera vam trobar lloc al Pastafiore. Bé, tampoc és que trobéssim lloc, és que vam moure totes les taules buides fins a dissenyar-ne una del nostre gust. Mentre esperàvem que arribéssin els meus ravioli i mentre la Tepéboicotejar la seva arribada (si és que li surt la vena "malosa"...) vam estar parlant de The Verbe i Richard Aschroft.. En aquest lloc resulta que ens va servir la cosina d'en Cole, però com que ni nosaltres sabíem de la seva existéncia ni ella de la nosta, no ens vam saludar de la forma que es saluden les persones que són "quasi-família" com és el cas. Aquí, a més, vaig poder demostrar els meus coneixements del món coca colero que van servir perquè a la Piper li donessin una coca cola de llauna al preu d'una de barril :D
Vam sortir (ens van fer fora educadament) i ens vam dirigir al Canterbury. Abans d'arribar es va produir un moment friki, quan passàvem per davant d'un cine que anunciava Harry Potter y el prisionero de Azkaban la Punkita, la Tepé, la May i jo vam mostrar la nostra emoció i vam immortalitzar el fent-li una foto al cartell. He de dir que abans de veure el cartell en Chandler ja m'havia regalat una revista on surt un reportatge de la peli :)
Només entrar al Canterbury em vaig enamorar del local :P És el tipus de decoració que hi haurà a la meva mansió quan tingui mils de millons. Vam ajuntar taules una altra vegada, vam demanar, la Piper va fer canvi de comanda i va arribar el comando Huesconsin. Presentacions i petons i parlar una mica de tot una bona estona (Pei, recordes que vull un logo pel mòbil de MJ? jejejeje)
Al sortir ens vam trobar un casament on hi havia la dona serrell tunning que segur que en Peibols descriurà a la perfecció i en Pei en va fer una imitació perfecta de la fimra de l'El_Perro davant el descollonament general. Ens vam repartir als cotxes per anar a buscar el MariTwingo i vam descobir que a la Petalo se li dóna molt millor conduir que guiar ;)
Vam arribar on era aparcat el MariTwingo, al que vam veure de lluny. En Pei i la Petalo van abandonar els cotxes que els hi havien estat assignats al repartiment d'abans i van pujar al MariTwingo que es va ajuntar al grup. I comença una passejada amb cotxe per carreteres que semblaven les afores de Zaragoza. He de confessar que vaig dir als meus companys de cotxe elve, Piper i Yosi que segur que en Chandler ens estava fent fer la volta a Zaragoza per acabar arrobant on havíem trobat el MariTwingo i tornar a començar. Molt bona la música del cotxe de l'elvecino (ens passaràs el tracklist?)
Després d'una bona estona amb cotxe vam arribar a un barri que es diu "La Paz" i en Chandler ens va indicar que ja havíem arribat. Vam descarregar els sacs i matalassos , excepte l'esterilla de la Punkita, que es va perdre en algun punt d'Espanya, i vam entrar al local d'en Chandler, que és una fàbrica de roba on hi havien unes caixes sospitoses de contenir xinesos amagats :P Jo vaig aprofitar que hi érem tots (menys en Travis, però com que no té mòbil no teníem ni idea de quan vindria) per donar-los el regalet que els hi havia portat, que era un cd d'eb Michael Jackson amb rareses "made in me (les rareses no, el cd). Sembla que els hi va fer grpacia :) Conecció telefònica amb la mavimoon.
El comando Huesconsin s'en va anar a sopar i vam quedar que ja ens trucaríem per quedar més tard. De passada es van emportar en Sick a la Romareda per veure el concert de Metallica. Mentrestant els que ens vam quedar al local vam crear un gabinet de crisi urgent per decidir de què volíem les pizzes. Va ser molt fàcil arribar a un acord ràpid. En Chandler va trucar a TelePizza, va fer la comanda, i ell mateix i l'elve (que trobava a faltar la feina) van anar a buscar-les amb cotxe, que així ens les donaven a meitat de preu. La resta vam anar desplegant els matalassos. Queda per el record el matalàs autoinflable d'en Yosi, i el dubte, per sempre més de quantes hores hauria trigat el meu matalàs, també autoinflable, a inflar-se. Jo mateixa, i suposo que la Piper també, agraeixo a la Velvet, la May i la Tepé que es van oferir a inflar-nos el matalàs amb la manxa al veure la velocitat d'autoinflat que portava el molt desgraciat :D
La Punkita, la Velvet i jo vam discutir sobre els preus dels cd's originals i em van donar algun truc per aconseguir els mateicos cd's originals una mica més barats (no hi ha com ser de gran ciutat, tu) Vam parlar entre tots del fòrum i els seus habitants, els nostres inicis forils (cada un els seus) i van arribar les pizzes i amb elles en Travis (aclaro que no hi va haver sang quan es van trobar en Travis i la Velvet) Vam menjar, ens vam arreglar (alguna triguen més que tots els altres junts, eh que si, Velvet? ;) ) i va començar l'odissea. Va trucar en Sick avisant i vam quedar en que anés pujant, que nosaltres aniríem baixant. Havíem quedat amb la strong>Petalo i en Pei al Versus.
Vam començar a caminar, i caminar, i caminar, i es va posar a ploure. I la Piper i jo amb sandàlies. Qui deia que a Zaragoza feia alor?? I seguiem caminant. Que llargs es poden fer 7 minuts a Zaragoza! Chandler, eren 7 minuts amb Concorde, no?
Moments de gran nostalgia per mi quan am passar per davant de la Romareda amb tota la gent que sortia del concert, vestits amb samarretes de Metallica. A més durant molta estona vam fer el mateix recorregut que vaig fer al sortir del concert d'en Michael Jackson ja fa gairebé 8 anys. I seguiem caminant.
Passats un 90 minuts vam arribar al Versus, per fi! i ens vam reunir amb en Peibols, la Petalo i en Cole (molt maco ell) Es veu que no hi havia el DJ de sempre, o que li havia donat per punxar un altre tipus de música. El cas és que encara que ens vam, estar tota l'estona a prop de les escales per si de cas, no va sonar Your disco needs you (casino remix) de la Kylie i no vam poder veure directe aquella coreo que en Pei se sap tan bé. Canvi de local cap a les 4. A destacar la passejada amb MariTwingo. Tan genial com el seu cosí català el Twingo Vermell Ferrari. Vam passar a prop d'un control más majo que las pesetas segons la Petalo i vam desembarcar. Ens vam dirigir els del primer torn al Rock'n Blues, que des de fora semblava que s'hi havia d'estar molt bé, però no ens hi van deixar entrar perquè ja havien tancat. Així que vam anar a un altre local "La caja de hhilos" on la música estava molt bé i ens vam trobar amb la resta del grup. Les gairebé 5 hores que em vaig tirar de bus i el portar gairebé 24 hores sense dormir van començar a fer-se notar en mi, que mentres tots estaven en plenes facultats, jo començava a defallir. Jo i la Punkita que també estava reventada, fins que el Red Bull la va tornar a la vida :) Però al cap d'una estona em vaig tornar a despertar! I que voleu que hi fagi si sóc una d'aquelles persones que necessiten dormir cada dia unes 7 hores o no tiro! :P
I ja per acabar, vam anar a un altre local on hi havia tanta gent com al concert de Metallica. La veritat és que no recordo gaire res peruè si a la casa de los hilos m'havia tornat a despertar, aquí m'havia tornat a dormir. El que recordo és que la música estava bñe, que vaig perdre la sandàlia i em van trepitjar i que vaig voler recolzar la mà a una paret i la vaig recolzar a una cosa d'on sortien uns pinxos, així que la vaig treure immediatament. Vam sortir passades les 7, ja de dia (moment sorpresa de la Punkita Pero si ya es de día!) i vam agafar el bus que ens va portar a dormir. En Pei, la Petalo i en Cole es van quedar una estona més. Vam quedar amb ells i en Travis en veure'ns més tard.
Ja al local, repartiment de matalassos i a dormir. En Yosi i l'elve, va ser entrar i dormir-se. Els altres vam estar una estona més fent l'ànec. Ja veureu la foto Yo no fui invitado a la boda real que érem uns quants.
Enter les 12 i la 1 ens vam anar despertant tots. Alguns van esmorzar, la Punkita va esmorzar pizza amb llet (puajjj) confesso que només he vist unb capítol de "Friends" , aixó si, dues vegades, ens vam dutxar i vestir, vam recollir tot, vam perdre el raspall de la Punkita (i van dos) i vam marxar cap a l'estació, que el bus de la Tepé sortia a les 2.45. Entre una cosa i l'altre vam arribar a les 2.40 i al prguntar on era el bus que anava a Gijón ens van dir que aquell bus no sortia d'aquí, que l'havíem d'anar a buscar a la plaça de toros. Així que sense temps per despedir-nos en Chandler i la Tepé s'en van anar amb cotxe cap a l'altre lloc :( En Chandler va tornar i la Tepé va trucar per despedir-se. Al mateix temps coneccions telefòniques amb la Hell i l'El_Perro. I al acabar el "Has parlat amb...?", "Aquí hi ha..." toca despedir-se de l'elvecino que marcha cap a Valladolid. Els que quedàvem vam anar a dinar tapes a un bar que tenien la tele posada i la Velvet es va emocionar al veure que feien Mary Poppins
Desprñes de dinar una altra vegada al Canterbury Ens vam haver d'esperar al carrer perquè encara no estava obert. Vam tornar a ajuntar les mateixes taules, vam tornar a demanar gairebñe el mateix, aquesta vegada la Piper no va fer canvi de comanda. Va venir en Travis i ens va regalar un pins personalitzats. I al cap d'una estoneta van arribar en Pei i la Petalo. Vam parlar de blogs i ja gairebé era l'hora que els catalans havíem de marxar, així que vam tornar a l'estació. Ens vam despedir i ens vam dirigir al bus, però sorpresa! No era el nostre bus!! Però res, el nostre era davant de l'altre, així que vam deixar les bosses i vam pujar.
Segur que m'he deixat una pila de coses, pw`rò és clar, posar-ho tot en 7 línies té la seva dificultat.
Ho h dit a la cançó del dia de la caja tonta però ho repeteixo: sou tots maquissims i espero repetir-ho aviat.
Vull destacar dues coses:
1. Tenim tots completament assimilat el nostre nick com a nom propi. Ens cridavem pel nom i el nick indistintament, i en una conversa podies referir-te a dues persones dient el nom d'una i el nick de l'altre.
2. La sensació de que ens coneixíem de tota la vida. Parlàvem entre nosaltres com si fes anys que ens coneixíem. Ho vaig comentar em sembla que amb la velvet i en White i a tots ens passava el mateix.
I per acabar, vull donar-li les gràcies a en Chandler per haver-nos fet tan bé d'anfitrió i per haver-nos deicat el local per domrir. Moltes gràcies!
Un parell d'intents de trobar taula en dos locals i a la tercera vam trobar lloc al Pastafiore. Bé, tampoc és que trobéssim lloc, és que vam moure totes les taules buides fins a dissenyar-ne una del nostre gust. Mentre esperàvem que arribéssin els meus ravioli i mentre la Tepéboicotejar la seva arribada (si és que li surt la vena "malosa"...) vam estar parlant de The Verbe i Richard Aschroft.. En aquest lloc resulta que ens va servir la cosina d'en Cole, però com que ni nosaltres sabíem de la seva existéncia ni ella de la nosta, no ens vam saludar de la forma que es saluden les persones que són "quasi-família" com és el cas. Aquí, a més, vaig poder demostrar els meus coneixements del món coca colero que van servir perquè a la Piper li donessin una coca cola de llauna al preu d'una de barril :D
Vam sortir (ens van fer fora educadament) i ens vam dirigir al Canterbury. Abans d'arribar es va produir un moment friki, quan passàvem per davant d'un cine que anunciava Harry Potter y el prisionero de Azkaban la Punkita, la Tepé, la May i jo vam mostrar la nostra emoció i vam immortalitzar el fent-li una foto al cartell. He de dir que abans de veure el cartell en Chandler ja m'havia regalat una revista on surt un reportatge de la peli :)
Només entrar al Canterbury em vaig enamorar del local :P És el tipus de decoració que hi haurà a la meva mansió quan tingui mils de millons. Vam ajuntar taules una altra vegada, vam demanar, la Piper va fer canvi de comanda i va arribar el comando Huesconsin. Presentacions i petons i parlar una mica de tot una bona estona (Pei, recordes que vull un logo pel mòbil de MJ? jejejeje)
Al sortir ens vam trobar un casament on hi havia la dona serrell tunning que segur que en Peibols descriurà a la perfecció i en Pei en va fer una imitació perfecta de la fimra de l'El_Perro davant el descollonament general. Ens vam repartir als cotxes per anar a buscar el MariTwingo i vam descobir que a la Petalo se li dóna molt millor conduir que guiar ;)
Vam arribar on era aparcat el MariTwingo, al que vam veure de lluny. En Pei i la Petalo van abandonar els cotxes que els hi havien estat assignats al repartiment d'abans i van pujar al MariTwingo que es va ajuntar al grup. I comença una passejada amb cotxe per carreteres que semblaven les afores de Zaragoza. He de confessar que vaig dir als meus companys de cotxe elve, Piper i Yosi que segur que en Chandler ens estava fent fer la volta a Zaragoza per acabar arrobant on havíem trobat el MariTwingo i tornar a començar. Molt bona la música del cotxe de l'elvecino (ens passaràs el tracklist?)
Després d'una bona estona amb cotxe vam arribar a un barri que es diu "La Paz" i en Chandler ens va indicar que ja havíem arribat. Vam descarregar els sacs i matalassos , excepte l'esterilla de la Punkita, que es va perdre en algun punt d'Espanya, i vam entrar al local d'en Chandler, que és una fàbrica de roba on hi havien unes caixes sospitoses de contenir xinesos amagats :P Jo vaig aprofitar que hi érem tots (menys en Travis, però com que no té mòbil no teníem ni idea de quan vindria) per donar-los el regalet que els hi havia portat, que era un cd d'eb Michael Jackson amb rareses "made in me (les rareses no, el cd). Sembla que els hi va fer grpacia :) Conecció telefònica amb la mavimoon.
El comando Huesconsin s'en va anar a sopar i vam quedar que ja ens trucaríem per quedar més tard. De passada es van emportar en Sick a la Romareda per veure el concert de Metallica. Mentrestant els que ens vam quedar al local vam crear un gabinet de crisi urgent per decidir de què volíem les pizzes. Va ser molt fàcil arribar a un acord ràpid. En Chandler va trucar a TelePizza, va fer la comanda, i ell mateix i l'elve (que trobava a faltar la feina) van anar a buscar-les amb cotxe, que així ens les donaven a meitat de preu. La resta vam anar desplegant els matalassos. Queda per el record el matalàs autoinflable d'en Yosi, i el dubte, per sempre més de quantes hores hauria trigat el meu matalàs, també autoinflable, a inflar-se. Jo mateixa, i suposo que la Piper també, agraeixo a la Velvet, la May i la Tepé que es van oferir a inflar-nos el matalàs amb la manxa al veure la velocitat d'autoinflat que portava el molt desgraciat :D
La Punkita, la Velvet i jo vam discutir sobre els preus dels cd's originals i em van donar algun truc per aconseguir els mateicos cd's originals una mica més barats (no hi ha com ser de gran ciutat, tu) Vam parlar entre tots del fòrum i els seus habitants, els nostres inicis forils (cada un els seus) i van arribar les pizzes i amb elles en Travis (aclaro que no hi va haver sang quan es van trobar en Travis i la Velvet) Vam menjar, ens vam arreglar (alguna triguen més que tots els altres junts, eh que si, Velvet? ;) ) i va començar l'odissea. Va trucar en Sick avisant i vam quedar en que anés pujant, que nosaltres aniríem baixant. Havíem quedat amb la strong>Petalo i en Pei al Versus.
Vam començar a caminar, i caminar, i caminar, i es va posar a ploure. I la Piper i jo amb sandàlies. Qui deia que a Zaragoza feia alor?? I seguiem caminant. Que llargs es poden fer 7 minuts a Zaragoza! Chandler, eren 7 minuts amb Concorde, no?
Moments de gran nostalgia per mi quan am passar per davant de la Romareda amb tota la gent que sortia del concert, vestits amb samarretes de Metallica. A més durant molta estona vam fer el mateix recorregut que vaig fer al sortir del concert d'en Michael Jackson ja fa gairebé 8 anys. I seguiem caminant.
Passats un 90 minuts vam arribar al Versus, per fi! i ens vam reunir amb en Peibols, la Petalo i en Cole (molt maco ell) Es veu que no hi havia el DJ de sempre, o que li havia donat per punxar un altre tipus de música. El cas és que encara que ens vam, estar tota l'estona a prop de les escales per si de cas, no va sonar Your disco needs you (casino remix) de la Kylie i no vam poder veure directe aquella coreo que en Pei se sap tan bé. Canvi de local cap a les 4. A destacar la passejada amb MariTwingo. Tan genial com el seu cosí català el Twingo Vermell Ferrari. Vam passar a prop d'un control más majo que las pesetas segons la Petalo i vam desembarcar. Ens vam dirigir els del primer torn al Rock'n Blues, que des de fora semblava que s'hi havia d'estar molt bé, però no ens hi van deixar entrar perquè ja havien tancat. Així que vam anar a un altre local "La caja de hhilos" on la música estava molt bé i ens vam trobar amb la resta del grup. Les gairebé 5 hores que em vaig tirar de bus i el portar gairebé 24 hores sense dormir van començar a fer-se notar en mi, que mentres tots estaven en plenes facultats, jo començava a defallir. Jo i la Punkita que també estava reventada, fins que el Red Bull la va tornar a la vida :) Però al cap d'una estona em vaig tornar a despertar! I que voleu que hi fagi si sóc una d'aquelles persones que necessiten dormir cada dia unes 7 hores o no tiro! :P
I ja per acabar, vam anar a un altre local on hi havia tanta gent com al concert de Metallica. La veritat és que no recordo gaire res peruè si a la casa de los hilos m'havia tornat a despertar, aquí m'havia tornat a dormir. El que recordo és que la música estava bñe, que vaig perdre la sandàlia i em van trepitjar i que vaig voler recolzar la mà a una paret i la vaig recolzar a una cosa d'on sortien uns pinxos, així que la vaig treure immediatament. Vam sortir passades les 7, ja de dia (moment sorpresa de la Punkita Pero si ya es de día!) i vam agafar el bus que ens va portar a dormir. En Pei, la Petalo i en Cole es van quedar una estona més. Vam quedar amb ells i en Travis en veure'ns més tard.
Ja al local, repartiment de matalassos i a dormir. En Yosi i l'elve, va ser entrar i dormir-se. Els altres vam estar una estona més fent l'ànec. Ja veureu la foto Yo no fui invitado a la boda real que érem uns quants.
Enter les 12 i la 1 ens vam anar despertant tots. Alguns van esmorzar, la Punkita va esmorzar pizza amb llet (puajjj) confesso que només he vist unb capítol de "Friends" , aixó si, dues vegades, ens vam dutxar i vestir, vam recollir tot, vam perdre el raspall de la Punkita (i van dos) i vam marxar cap a l'estació, que el bus de la Tepé sortia a les 2.45. Entre una cosa i l'altre vam arribar a les 2.40 i al prguntar on era el bus que anava a Gijón ens van dir que aquell bus no sortia d'aquí, que l'havíem d'anar a buscar a la plaça de toros. Així que sense temps per despedir-nos en Chandler i la Tepé s'en van anar amb cotxe cap a l'altre lloc :( En Chandler va tornar i la Tepé va trucar per despedir-se. Al mateix temps coneccions telefòniques amb la Hell i l'El_Perro. I al acabar el "Has parlat amb...?", "Aquí hi ha..." toca despedir-se de l'elvecino que marcha cap a Valladolid. Els que quedàvem vam anar a dinar tapes a un bar que tenien la tele posada i la Velvet es va emocionar al veure que feien Mary Poppins
Desprñes de dinar una altra vegada al Canterbury Ens vam haver d'esperar al carrer perquè encara no estava obert. Vam tornar a ajuntar les mateixes taules, vam tornar a demanar gairebñe el mateix, aquesta vegada la Piper no va fer canvi de comanda. Va venir en Travis i ens va regalar un pins personalitzats. I al cap d'una estoneta van arribar en Pei i la Petalo. Vam parlar de blogs i ja gairebé era l'hora que els catalans havíem de marxar, així que vam tornar a l'estació. Ens vam despedir i ens vam dirigir al bus, però sorpresa! No era el nostre bus!! Però res, el nostre era davant de l'altre, així que vam deixar les bosses i vam pujar.
Segur que m'he deixat una pila de coses, pw`rò és clar, posar-ho tot en 7 línies té la seva dificultat.
Ho h dit a la cançó del dia de la caja tonta però ho repeteixo: sou tots maquissims i espero repetir-ho aviat.
Vull destacar dues coses:
1. Tenim tots completament assimilat el nostre nick com a nom propi. Ens cridavem pel nom i el nick indistintament, i en una conversa podies referir-te a dues persones dient el nom d'una i el nick de l'altre.
2. La sensació de que ens coneixíem de tota la vida. Parlàvem entre nosaltres com si fes anys que ens coneixíem. Ho vaig comentar em sembla que amb la velvet i en White i a tots ens passava el mateix.
I per acabar, vull donar-li les gràcies a en Chandler per haver-nos fet tan bé d'anfitrió i per haver-nos deicat el local per domrir. Moltes gràcies!
2 comentarios
Kaa -
Pei -
parece que la KDD era otra leyendola en la lengua natal d'ELS PETS
Petons guapa, espero impaciente el teu paquete! A veure si arriva força pronto!
(lo he escrito bien???)