Amb el peu al coll.

Així tenim el judici d'en Michael Jackson. Ja només queden arguments finals i deliberació del jurat. igual aquesta setmana que vé és l'última del cas.

He dit el cas i hauria d'haver dit el no-cas. la fiscalia no ha conseguit amb els seus 85 testimonis aportar cap prova, ni una, que fagi pensar que en Michael Jackson pugui ser culpable d'algun dels delictes que se li imputen. Els testimonis, un rere l'altre, s'han anat convertint en testimonis de la defensa. Han fallat els fets. han fallat les dates. Ha fallat tot per l'acusació. Dels suposats abusat el 93, gairebé cap ha declarat a favor de l'acusació. Fins i tot en Jordan Chandler, que va ser qui va denunciar haver estat acosat per en Michael Jackson, va marchar dels USA per no haver de declarar. En Macaulay Culkin, en Wade Robson i en Brett Barnes, altres nois que segons la fiscalia havien estat acosats per en Michael han declarat no haver sofert cap mal durant les seves estades amb ell. Només en Jason Francia (fill de la Blanca Francia que va ser despedida de Neverland fa anys) i el propi Gavin Arvizo asseguren haver estat acosats per en Michael. I aixó que la fiscalia al començar el judici assegurava tenir unbes 15 persones disposades a declarar les males estones que havien passat en companyia d'en Michael. Mai s'ha sabut res dels 9 que falten per arribar a 15. Ni noms, ni períodes en que haurien soferts els abusos... Res.

A mesura que l'Sneddon se n'adonava de que el seu cas no existia, i que el judici anava ni com hauria somniat en els pitjors malsons les dates van començar a ballar. El que abans havia passat durant uns dies, sense ningú saber com ni perquè ara havia succeit en altres dates. El mateix amb els fets.

La defensa, encapcelada per en Thomar Messerau Jr., ha necessitat només 3 setmanes per presentar els seus testimonis. Els de l'acusació ja havien fet la resta. I així, per què m'ha entrat aquesta sensació de nervis quan he sabut que ja no hi haurá més testimonis? Suposo que pel fet de veure la llum al final del túnel, però a la vegada saber que alguna osa pot fallar, i que no és a les meves mans poder evitar-ho.

El tracte no ha estat el mateix per l'acusació i la defensa. La defensa ha vist com se li negaven sistemàticament mocions mentre l'acusació es passejava "como pedro por su casa". Alguna cosa hi haurà influit el fet que el jutge i el fiscal siguin amics de tota la vida... I això em fa sentir insegura. No és que no confii en en Michael o en Mez, és que amb els anys he anat coneguent la manera de fer del fiscal Sneddon. Espero que el jurat es basi en el judici i no en judicis paral·lels fets a la premsa des de fa anys. Esero que siguin dignes del paper que se'ls suposa.

Al posar-me al llit he plorat. Segurament despés de tot el judici al tanto de qualsevol novetat, explicant a qui vol escoltar... saber que ja està gairebé tot dit m'ha fet deixar anar els nervis dels últims mesos. Espero que les llàgrimes, quan es sàpiga el veredicte (sé que n'hi haurà tant si és bó com dolent :P) siguin de felicitat i no d'impotència :)