Torrades al cel

Fa un parell de dies ca sonar el despertador, com de costum a les 7.50. Però va ser un dia d'aquells que si et diuen que el despertador s'ha avançat i només has dormit dues gores entens el perquè et sembla que t'han robat hores de son. Però no. Vaig mirar el rellotge i efectivament eren les 7.50. Així que amb més pena que glòria em baig aixecar i vaig anar cap a la finestra per pujar la persiana. i al pujarla... sorpresa!!!

Un cel preciós de tons roses, grocs i blaus era allà fora, deixant-se contemplar per qui volgués fer-ho. mai havia pensat que una simple imatge del cel, el mateix cel que veus cada dia, podria alegrar-me el despertar, però va passar. Estava tan maco que no vaif pensar-m'ho, vaig agafar la càmera i li vaig der unes fotos. I no ñes que fós la primera vegada que veia el vel amb aquelles tonalitats, però aquesta imatge la tenia associada als vespres. Serà que m'he fixat em molts més vespres que matinades. La sorpresa va ser trobar-me aquella imatge totalmeent inesperada.

Em van venir records de quan la meva germana i jo erem petites, i sempre que vèiem el cel amb aquells colors ens deien que era que la Mare de Déu estava fent torrades per tots els que són allà. Jo m'imaginava una taula gran de fusta fosca, amb tota la gent sentada, i una ximenèia d'aquelles de pedra, com les de les cases de muntanya, on feien les torrades. Això deu voler dir que al acel esmorzen aviat :)