Vida de gossos

Aquest és en Lanç. Concretament en Sir Lancelot del Llac de Banyoles, Cavaller de la Taula Quadrada (perquè li agrada més que Rodona) i amant de la Reina Ginebra. És un cocker spaniel anglès de gairebé 3 anys, blanc i marró. I és el meu gos. Possiblement un dels gossos més grassos que corren per la capa de la Terra, però segurament un dels més carinyosos que han existi mai.
En Lanç viu a casa des de l'1 d'abril del 2002. Va ser una adquisició del meu pare per regalar-lo a la meva mare, tot i que ningú de casa el volia, ja que en aquells moments teniem 4 gosses més (ara 3) Per sort el vam comprar, si no nosaltres ens haguessim perdut aquest crack i ell ves a saber què s'hagués perdut. Resulta que el meu pare volia comprar a la meva un cocker mare igual que el primer que haviem tingut, el genial Epi (Epifanio Marmota el vago de Minnesota 05/06/1983 - 05/05/1998) i va anar a buscar-lo al meteix lloc on haviem comprat l'Epi, però allà ja no es dedicaven a la cria de gossos i li van donar una altra adreça.
Al cap d'uns dies van trucar dient que tenien un gos com el que voliem, però un mica grandet, 4 mesos, però que li fariem un favor a l'animal perquè necessitava molt carinyo. El meu pare va dir que no hi havia cap problema amb que el gos fos una mica gran. Total que el vam anar a buscar i ens vam trobar amb un gos... no gaire agraciat. Li havien esquilat les orelles, tenia els ulls sortits i estava molt prim, però pobret! era tan mcao! Ens el vam emportar cap a casa, una hora amb cotxe i no es va queixar gens.
A la cartilla sanitària deia que havia nascut el 12 de setembre del 2001 :S per tant estava a punt de fer 5 mesos, però n¡aparentava més... Com que segons la cartilla estava al dia de vacunes no el vam portar el mateix dia al veterinari. La sorpresa va venir quan jugant amb ell l'endemà vam veure que li faltaven les dents de la mandíbula superior dreta! Evidentment el vam portar al veterinari que ens va dir el que pensavem, que aquell gos tenia uns quants mesos més que 4. Ja havia canviat les dents, a més tenia sarro que triga a fer-se, segons la cartilla tenia vacunes posades abans de néixer... Un desastre de gos! El millor va ser quan vam trucar a la botiga perquè no es pensessin que ens havien fotut, que ens van dir que no hi havia cap problema, si no ens agradava podiem tornar-lo. Tornar-lo?? I una merda!! Qué n'haguessin fet d'un gos gran i "tarat"??
El primer mig any va ser una visita al veterinari rere l'altre. El vam haver de medicar bastant amb cortisona, que l'ha fet quedar molt gras. Ara ja no té els ulls sortits, està bé del tot i és carinyós com ell sol. No el canviaria per cap altre!